La gent, cada volta més llunt de l’aspecte sacre i heroic de l’existència, es distancia dels fenòmens religiosos. Açò és...

Josep Carles Laínez: Arraïls paganes He parlat en determinades ocasions d’aquella casa immensa, d’una sola planta, enmig d’un descampat, situada...

Josep Carles Laínez: Jóvens Fora de terres valencianes, dos ciutats conserven experiències de l’Autor i meues, i, és evident, una...

“No érem llavors més guapos: érem jóvens”. Això m’amolla Felip Bens quan responc a l’enviament d’una foto en la qual...

Josep Carles Laínez: La memória son illes de cromos ¿I si en el fondo no recordem res, sinó que hem...

Si una cosa no s’enyora del passat són les llargues hores en carretera. Les nacionals transformaven un recorregut de relativa...

Josep Carles Laínez: Jérica quan era jove La memòria unix els nostres passos a determinades localitats. I acostuma a ser...

Josep Carles Laínez: Noms de la memòria Igual que construiríem una història més rica si disponguérem d’autobiografies (o biografies) de...

No recorde música en aquells dinars de Segorbe: ni en l’automòbil, ni abans d’assentar-nos al voltant de la paella, ni...

En alguna ocasió, vosté també ha estat a on no tocava, segur... I no em referixc a grans successos històrics,...