Ferran Gil – ¿Quan i com?

«¡Tornarem!» és paraula que s»ha fet viral per les rets socials, dins del món faller. Puix clar que si, d’això estem tots convençuts. Pero lo complicat és vaticinar quan i com, en especial lo primer, que condiciona per llògica a lo segon per ser depenent. O siga, que no hi ha com sense quan.

Per a donar una llaugera aproximació (mes allá de les tres propostes que du en cartera JCF) necessitariem resoldre dos preguntes que al meu parer considere bàsiques i determinants.

Per parts. Primera pregunta. ¿Quan estimaran convenient les autoritats competents, com li agrada dir a Ribó, que se puguen celebrar les festes falleres dins d»este any 2021? Enigma de molt difícil pronòstic i més tenint en conter és responsabilitat d’una conselleria sanitaria poc amiga del sector faller, al que s’ha tractat sense el respecte que se mereix, en les mes estrictes de les restriccions, castigant durament a les comissions. A les que apenes han deixat resquici ni marge de maniobra (tampoc en l’època pandèmica més benigna) per a poder dur a efecte qualsevol activitat, moviment, acció…encorsetats fins al punt de patir discriminacions d»assistència als casals en tema d»aforament respecte a locals similars d’atres sectors. Poc se pot eserar de qui ha demostrat no tibdre la mínima sensibilitat i empatia en el mon faller.

Si important és el quan, més encara el com, un sodoku de complicada resolució en lo que unicament és cert, que a lo manco fins al any 2023 no se celebraran baix l»ampar del calendari habitual, que patirà a montó de retalls. Sobre tot en lo referents a l’àmbit d’actes multitudinaris, que tant atrauen als festers, avits de sarau i jarana en totes les seues vertents.

Tornarem, si pero ¿Quan i com?
Tornarem, si pero ¿Quan i com?
Estes condideracions enllaçen directament en la segona consulta. ¿Estarien les comissions dispostes a acceptar unes falles en versió reduida i mutilada en quan a la part pura d’oci i diversió és referix?.

Hi ha que tindre en conte que obligatoriament deu de passar per l’aprovació de les casi 400 entitats de la soberana Assamblea. I pot ser no coincidira el desig del faller individualment, en el d’uns colectius conformats per lo general en un número predominant de festers, que no tindrien accés a les seues preferències. Si afegim la por per la pandèmia i les dificultats econòmiques de les associacions per a traure avant l’eixercici, dona al menys per a pensar que algunes puguen ser reticents a l’hora d»aprovar una normativa o regles tan diferents, com s’ha deixat ya caure en assamblees, rets socials i atres foros pareguts encara siguen d’opinions particulars.

¿Vol dir això que no hi ha ganes de falles? En absolut. Mes puga ser que certa part i a lo pijor no minoritaria les rebujara en les condicions que hem comentat. Pero pel contrari un bon sector de fallers sospiren perque retornen lo abans possible (entre els que se trova, per supost, qui subscriu). Son els que priorisen l’obra d’art efímer en lo carrer. Els que fruixen de la plantà i de la cremà. Els folls per la falla, els que la porten en l’adn. I els que se passen el curs sancer vivint en anhel i proximitat la falla. Els que porten l’esperança unida a l’ilusió de pider disfrutar del festeig, més que siga en atre format i en època distinta a la típica de Sant Josep, a lo llarc d’ este nou any. Aixina siga.

De les Juntes Locals que pareix ser tenen sa propia autonomia en les seues poblacions cal fer un apart. Pero ya resulta positiu, alentador i significatiu que algunes estiguen aventurant-se a posar data, sempre a partir del tan famós i cacarejat barem del segon semestre. Afortunadament son escases les que se plantejen l’opció de suspendre. Ixcà no arrivem de nou a eixe extrem.

Tornarem, si pero ¿Quan i com?

PD.- Reconenc una certa redundància respecte a la paraula falla que és inevitable, al ser per a mi la millor i única accepció per a definir-la. Monument, cadafals i atres termes similars que hi ha qui considera com»sinonims», pense son atra cosa.

Ferran Gil: ¿Quan i com?

L´Estoreta