Els regionalismes i/o nacionalismes provinents del romanticisme, de moda en el sigle XIX, estan ya superats en noves idees i noves formes; per les comunitats de ciutadans que han volgut dotar-se’n d’unes institucions d’autogovern. Esta afirmació deuria ser una realitat a lo llarc del món. Ni molt menys.
Hi han nacionalismes i nacionalitats que, ancorades en el paradigma decimonònic i antic, han evolucionat cap a el model nazionalista Pangermaniste; l’imperialisme que fa que la nacionalitat que es considera privilegiada identifique el trinomi:
Mateix idioma, mateixa cultura, per lo tant mateixa nació
Si no ho és aixina; inventen, menten, falten a la veritat. Si existixen coincidències culturals per proximitat, mes que siga llaugerament; potencien estes en tal mida que intenten que les diferències entre dites nacionalitats o regions desapareguen. Eixemple: Ucrania i Rússia.
Rússia pretén fer desaparéixer la singularitat ucraniana i que esta Nació deixe de ser una nacionalitat diferent i diferenciada de Rússia. Me ho cantà de primera ma i personalment una dòna ucraniana, educada allí, casada en un valencià.
Estos conceptes decimonònics, antics i imperialistes, terminen pervertint l’utopia de llibertats nacionals.
Este nacionalisme, recordem, decimonònic, antic, d’estil Pangermaniste, portà dictadures tan cruels com la de l’estat Prussià; la colonisació de països d’atres continents; dictadors cóm Stalin i Hitler; o dugué a extrems realment perillosos: la carrera d’armament nuclear dels 80 entre EE.UU i URSS, dos estats en eixa época en un discurs extremadament nacionaliste.
No cal anar-se’n massa llunt. En Espanya tenim un eixemple paradigmàtic. Em referix al Catalanisme, més be al Pancatalanisme.
Des del final del sigle XIX encapçalat per Prat de la Riba, Pompeu Fabra i cia, ho estan intentant; nacionalisme pancatalaniste del que és hereu els PdeCat; Esquerra Republicana de Catalunya, el PSOE Català; Els Comuns, Podemites i similars, partits de Catalunya. Tot l’arc polític català, inclòs el PP o Cs de Catalunya.
Tots ells de nacionalitat catalana i bevent de les mateixes fonts del nacionalisme antic i decadent del sigle XIX en aspiracions de formar “La Gran Catalunya” hui “països catalans”… (no existixen, estúpit), com Hitler va voler formar la “Gran Alemanya”
Els Valencians, el món cultural inclòs, el Valencianisme de Construcció en coherència, estem defenent-nos en una guerra sense igual. Recuperant l’història; el nostre passat per a construir el present. És la moderació valenciana reivindicativa de centre lliberal. És el centre valencianiste en veu pròpia valenciana, com alternativa al bipartidisme esquerra – dreta que impera actualment, ya superat ideològicament.
Hui la “modernitat” son els Estats, que respectant les diferències dels pobles que els configuren, avancen en progrés i calitat de vida dels seus ciutadans. Son els estats federals, com ya, en 1921, Vicent Blasco Ibañez va explicar-lo davant un públic que abarrotava el local, en el moment del seu nomenament com Director Honorari del Centre de Cultura Valenciana, Hui Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Ficant com eixemple als Estats Units d’Amèrica
l’Estat Espanyol, despuix de la mort del dictador Franco, és configurà en una nova organisació administrativa descentralisada reconeixent les distintes nacionalitats i regions que componen l’Estat: l’Estat de les Autonomies de 1978, un estat federal de facto que no de nom ni de dret.
Els Valencians, els verdaders Valencianistes, devem, tenim el deure, de recuperar nostra dignitat i fer present el futur. L’instrument vàlit en nostre territori, nostre Regne de Valéncia, deu de ser la Democràcia Representativa Parlamentaria. A traves d’esta obtindre les màximes quotes de poder. La forma dialogada, pacífica i no violenta, el modo d’actuar dels valencians. Sempre en fermea.
Els valencians valencianistes actuarem en coherència per a que “l’estatu quo” valencià canvie, recuperant la dignitat de viure en esta terra, la millor del món, que per decisió pròpia i per tradició, formà part de l’Estat Espanyol, a més de tornar a ser una comunitat davantera en Europa.
Reivindicant millor finançament, el nostre dret civil, infraestructures de calitat; el corredor mediterràneu, les autopistes de la mar, millorant el port i les seues necessitats respectat el mig natural. Preservar la naturalea valenciana com a element favoridor del turisme de calitat, polítiques d’igualtat i inclusives, millor sistema educatiu, millor sistema de formació professional i universitari; en fi, un millor estat del ben estar per a tots el valencians que viuen i treballen en el nostre Regne de Valéncia.
Xavier Carbonell i Montesinos.
