Soc de l’opinió que la vinguda dels aragonesos a Valéncia, en 1238, encapçalats pel rei Jaume I el Conquistador, no anava a ser el motiu pel qual la població de valencians d’aquells temps trobara la milloria en les seues condicions de vida, puix que en els anys de la dominació àrap, els valencians ya gojàvem d’amplis coneiximents: de la terra que donava els seus fruits en justa correspondència al treball i els sacrificis dels llauradors; de la farmacopea i de la medicina; dels oficis agrupats en Gremis i d’institucions tan democràtiques com el Tribunal de les Aigües, el Mustassaf, etc.
No obstant, açò podem considerar-ho com un enigma, encara que en honor a les cròniques el Regne de Valéncia va tindre reis cristians que varen ser molt beneficiosos per al seu desenroll econòmic i cultural. El Conquistador nos va dotar de Furs als valencians i algun dels seus descendents, per eixemple, Pere II de Valéncia i IV d’Aragó, el Cerimoniós o de el “Punyalet”, varen fer grans coses per l’ampliació i la fortificació de Valéncia, “Cap i Casal” del Regne i de les viles reals, instaurant la Real Senyera, com hui la reconeixem i sentim, com a bandera pròpia de tots els valencians.
En Valéncia convivien tranquilament i sense barallar-se tres ben diferenciades religions: la musulmana, la judeua i la cristiana. No cal oblidar que la població visigoda, que anteriorment als àraps es va assentar en Valéncia, era cristiana i que una de les mostres més importants de la seua estància en el nostre Regne va a ser la construcció de la Catedral de Santa Maria en la Ciutat de Valéncia, posteriorment convertida en mesquita major durant la dominació àrap que, despuix, va tornar a ser consagrada com a cristiana quan el Rei En Jaume, el Conquistador, la reconquista.
El guirigall que els habitants d’aquells temps parlaven, el romanç i el mossàrap, va anar fent el llenguage que va donar pas a la Llengua Valenciana, en raïls i en influències de totes les parles dels individus que, des de la seua fundació en l’any 138 a. C., varen passar per les nostres terres.
De la presència dels ibers, els celtes, els fenicis, els romans, els visigots, els àraps i últimament les hosts cristianes, es va configurar una raça especial de gents sempre obertes a la modernisació de l’agricultura, l’indústria i el comerç dels productes de la terra i els manufacturats, activitats en les que, vàrem ser alvançats. La seda, la ceràmica, el paper, els productes textils, la pirotècnia, etc., activitats que hui en dia produïxen riquea i en les que s’ha conseguit que el nom de Valéncia rode per tot lo món, no són sino demostració de la gran capacitat d’iniciativa que els valencians hem demostrat a lo llarc de l’història, per supost molt per davant d’uns atres estats, tant de la dominació àrap com de la cristiana.
-
Pedro Fuentes Caballero. President de l’Associació Cultural Roc Chabàs la Marina Dénia.
