Fa unes semanes, en este mateix mig, varen tindre la deferència de publicar-me un artícul d’opinió en referència a proyectes urbans. Parlava de les places del centre de la Ciutat de Valéncia. La ciutat interior.
Més que resoldre problemes, estes opinions plantegen de nous. Fonamentalment d’accessibilitat, puix l’eix central de la discussió fon: l’espai públic és dels peatons i estos espais servixen per a que les persones se relacionen entre elles, en l’entorn, i en l’arquitectura construïda.
Proyectem un model de movilitat sostenible i per a totes i tots, per ad això plantegem lo següent: El coche privat no és una alternativa de futur, siga elèctric o de combustibles fòssils, se contradiu en el paradigma la ciutat és del peató.
Els vehículs de movilitat individual, patinets, bicicletes o similars no són accessibles per a tot lo món. Les persones majors o en movilitat reduïda no poden fer us dels mateixos. Els autobusos urbans de hui en dia, si són dobles, no podrien circular en comoditat pels carrerons del centre i si són chicotets no tenen la capacitat suficient. Els mijos de transport colectiu deuen de complir en les normes d’accessibilitat, a la vegada que deuen de ser ecològicament sostenibles. Hem afirmat que els autobusos urbans a lo manco, plantegen dubtes de ser sostenibles. L’accessibilitat dels mateixos no és de lo millor.
Els peatons són els protagonistes.
Les ciutats són per a tots, per lo tant tenim que facilitar l’accessibilitat de les persones sense cap discriminació; les vores deuen de ser més amples, les pendents suaus. Els mijos de transport colectiu accessibles. Els comerços deuen tindre l’accés a peu pla, o en rampa en pendent que complixca la normativa corresponent…
¿Quines alternatives de transport colectiu podem estudiar, discutir o proyectar?
El tramvia sense dubte. I no pot ser una atra. D’això és conscient la majoria dels professionals de l’urbanisme. La calitat urbanística que dona este mig, modernisat, és extraordinària. Soles hi ha que vore les movilitats i calitat que proporciona en ciutats com Zurich o Saragossa.
El cas de la ciutat interior de Valéncia
Este tramvia no pot tindre un disseny convencional, deu d’estar adaptat a les necessitats que pretenem solucionar, en este lloc concret, que és comú o paregut en totes les ciutats interiors.
El disseny de la llínia interior que plantegem serà un tramvia circular i, tal volta, diagonal. L’esquema en planta viària és una circumferència creuat per un diàmetro.
El primer cinturó de ronda seria fonamentalment per a viandants en vores amples; pel centre de la via pública en un “firme” suficient per a l’instalació del tramvia i per a la circulació dels vehículs d’emergència; bombers, ambulàncies, etc. Este “firme” al mateix nivell que les vores. Sobre una plataforma reservada per a la circulació d’estos vehículs elèctrics, tramvies, en el chicotet tram a on no se puga peatonalisar la totalitat de la via. Mos referim al carrer de la Bosseria. Atra alternativa per ad esta via pot ser túnels, com se ha fet en un atre tram d’esta vora del riu, deixant lliure per als peatons la superfície d’este tram fins a lo manco la plaça del Temple. Res de nou que no haja plantejat l’ingenier Hurtado per a l’atra vora del riu.
Hem senyalat que per ad este espai, el disseny del tramvia deu de ser adequat a l’entorn per a on va a circular a més de ser accessible el mateix vehícul, parades, accessos, taquilles, etc. L’altura per damunt de la cota del “firme” no pot tindre massa diferència, puix pedrien l’accessibilitat ad estos vehículs. Una chicoteta pendent per a la rampa d’accés al moll de la parada, similar a les actuals. Una atra rampa des d’el vehícul al moll de la parada del tramvia, solucionen este problema per a les persones en movilitat reduïda. La consulta en estes persones per a que colaboren en el disseny és inevitable.
Disseny de la planta viària en esquema, l’accessibilitat dels vehículs elèctrics, tramvies, mes o manco solucionat en els molls de les parades i en els mateixos vehículs. Circulació a peu en seguritat per a les persones, per esta via de uns cinc quilómetros solucionada.
De les places interiors de les que feya referència més amunt, en este tipo de transport, el tramvia modern i adequat a les característiques de la ciutat interior de Valéncia, tindríem comunicades les places des de la Reina – Mare de Deu fins la plaça de Sant Agustí. Si fiquem una parada en la plaça de Bruges, que done servici al Mercat Central i a la Llonja, segur que veïns i forasters faran bon us d’este mig de transport, fent inútil qualsevol vehícul privat, inclús el propi barri d’El Carme. La conexió en la resta de la ret de Metro, persupost.
¿Cóm fem per a que els nostres proveïdors accedixquen als nostres locals, en les mercaderies que tots els dies fiquem a la venda?
Els comerciants, venedors del Mercat, els restauradors, els amos dels bars i cafeteries, els teatres pregunten: ¿Cóm fem per a que els nostres proveïdors accedixquen als nostres locals, en les mercaderies que tots els dies fiquem a la venda?
La colaboració entre els proveïdors i l’ajuntament per a trobar solucions és fonamental. Partim de dos principis:
⦁ El centre, la ciutat interior, és per al peató. Per a les persones.
⦁ La circulació de qualsevol tipo de vehículs està altament restringida, menys els de repartiment i emergències.
Mirant cap a atres llocs i veent com han solucionat este problema (no soc especialiste en comerç, ni en negocis de bars i restaurants, aixina que lo expost a continuació és fruït de la experiència vista que no vixcuda) Lo que he vist ha segut uns vehículs elèctrics pareguts a carrets de golf. Una espècie de carretó per a dur mercaderies de tot tipo. Este tipo de vehículs existixen en les industries. Se podrien ubicar en uns llocs concrets del l’entorn del anell que volem siga per a les persones. El repartidor deixa el seu vehícul més gran en este lloc de transferència, i ya siga ell mateix o l’empleat de la tenda, comerç o bar, du la mercaderia al seu punt de venda.
Evidentment te que haver-ne varis d’estos llocs de transferència. Un horari determinat de matí, al mig dia i de nit. Punts de càrrega d’estos vehículs-carretó en els molls de transferència, etc.
¿De quí serien estos vehículs-carretó? Pense que municipals i tant els comerciants com els repartidors deurien de tindre una quota, o taxa obligatòria. Alguna cosa semblant a la quota per l’utilisació de espai públic. La possibilitat que siguen propietat del mateix negoci també és possible i no incompatible.
Un temps d’experiència i una bona disciplina per a mantindre correctament la prioritat del peató en esta ronda, junt a un dissenys acertat del vehícul elèctric, tramvia. Unes polítiques tarifaries adequades o inclús la gratuïtat del mateix sistema per als valentins que paguen els imposts corresponents. Sistemes de generació energètica per ad este sistema de forma renovable i gratuïta – el sol és debades – voluntat política de colaboració: Generalitat per mig de FGV, Ajuntament, llevant autobusos contaminants, i els sector privat colaborant en la política de movilitat sostenible, junt a pedagogia ciutadana, podrien fer possible este proyecte, en una ciutat que enguany és la capital mundial del disseny.
Xavier Carbonell Montesinos.
Professor de proyectes d’urbanisació família d’Edificació i Obra Civil.
Secretari d’El Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Atres articuls relacionats del l’autor:
Les places de la Ciutat Interior, ¿Revitalisades?. La visió d’un professional de l’arquitectura
