I ningú diu res ? ¿ Quo vadis Espanya!
El día 17 d’Agost de l’any 2023 s’enceta un camí en Espanya que posa en perill el futur de la nostra Constitució i en ell el pacte que va a fer possible una modélica transició en la que varem superar l’enfrontament de les dos Espanyes.
Els espanyols de totes les ideologies van fer prevaleixer l’interés d’Espanya , la pau i la reconciliació, per damunt dels interesos particulars i partidistes, donant-se la ma i fent possible el millor i més llarc periode de progrés i de desenroll.
Huí les autodenominades forces progresistes han reeditat el Front Popular a un preu inassumible . El PSOE de Pedro Sánchez s’erigix com el munyidor d’un acord que no descarta amnisties, referéndums, modificacions “de facte” de la Constitució Espanyola…, que poden questionar inclús el model d’Estat.
Faràn realitat allò de “ a España no la va a conocer ni la madre que la parió”.
Alfonso Guerra dixit.
El sanchisme no té ningún reparo en pactar en els hereus dels assessins i terroristes d’ETA, en els separatistas de tot pelage, en els comunistes de sempre, amagats baix distints i variats disfraços i correligionaris de les dictadures
hispanoamericanes que masacren als pobles baix les seues narcodictadures.
En el seu manipulat concepte de la democràcia van sentant les bases per assentar el seu poder, fer-lo intocable i impedint qualsevol canvi de govern que portara a la dreta al poder en un intercanvi saludable en les responsabiltats de govern.
I davant d’ixa deriva, el nostre Regne de Valéncia, la nostra Comunitat Valenciana, seguirá vegent-se amenaçada per les ànsies imperialistes dels que huí s’han convertit en clau de la governabilitat d’Espanya.
Huí ya es parlava de les llengues cooficials al castellà, vasc i gallego.
Els valencians tenim el nostre propi Idioma reconegut a l’Estatut, la nostra dolça Llengua Valenciana. Quan s’ignora una senya d’identitat tan important com és la
Llengua, s’està atacant al nucli de la nostra personalitat com a poble.
I davant d’ixe meuyspreu cal alçar la veu del nostre poble i que les nostres autoritats facen valdré ixa veu.
Els valencians i valencianes deuen pendre bona nota dels que es diuen
representants d’ells i els venen als depredadors culturals que nos volen formant part d’uns Païssos inexistents en els que volen diluir-nos.
Alcem la nostra veu i cridem ben fort que Valéncia no es ven, que com día
Xavier Casp :
Soc tan si vullc Com si no vullc, Que si que vullc Valencià.
I yo afegixc que som i mos sentim valencians , pero també nos sentim espanyols.
En Julià San Valero caldrà dir:
Si som lo que som serem, Si som lo que són,
Mai serem.
Cal cridar a tot el poble, a tot el valencianisme per a estar, més que mai, en la defensa de la nostra Comunitat i d’Espanya.
Que uns i atres tinguen ben clar que Valéncia no es ven.
I als que vergonyosament callen davant la infamia i l’atac al cor de la nostra personalitat diferenciada. Cal dir-los:
VERGONYA CAVALLERS VERGONYA.
