Despuix de 50 anys (a excepció del passat que se va suspendre l»acte per la pandèmia) acompanyan-te en la comitiva de la provessó cívica del 9 d’Ocrubre día de la Patria Valenciana, pareix ser que enguany no será aixina, puix al consistori li ha vingut molt be, per a minimizar la mateixa, la restricció actual (recordem últim día, com últim del toc de queda fon el de la cremà. ¿Casualitat?.¿Coincidència?), per a tancar l’acte a convidats oficials i oficialistes, retallant i restringint en molt a les tradicionals entitats culturals valencianistes les corresponents invitacions.
La provessó, no será del poble, serà dels acreditats, en bon número meritoris, puix te veneren de sempre en admiració i en el passional orgull de valorar tot allò que signifiques i representes. Pero si estarán un grapat de càrrecs aprofitats de pilotes i llepaculs que mai han vollgut saber res de tu i que ara s’apunten al corteig per un afany de pur postureig, per lo de la foto, sense cap de sentiment algú.
¿T»enrecordes quan a finals del 60, principis dels 70 en infausts temps de la dictadura, anavem al Parterre sortejant el tránsit perqué ni era festiu, ni tallaven els carrers?. Com qui diu erem quatre gats i yo m’escapava del treball en negoci familiar per a estar en tu.
¿T’enrecordes la de filigranes i virgueríes que vaig tindre de fer per a vindre a rendir-te pleitesía des de La Corunya estant en el servici militar?
¿T’enrecordes quan uns desvergonyits mandataris s’empenyaren en que passares baix la marfega catalana que penjaren en mástil del balcó municipal i que no ho conseguiren per la resistència del poble valencià?.
En casos com estos o similars ¿On estáven alguns «acreditats i oficialistes» que ara se jacten de venerar la teua presència en lo carrer?. Possiblement en les cloaques a les que tant aludixen i recorden, disfraçats de valencians quan eixercien de traidors i renegats.
Pero per mes través que me posen, que nos posen, estaré junt a tu, el poble ho estarà. Un poc mes llunt, pero en fidelitat màxima i absoluta per a manifestar-te el tribut que te mereixes.
Podràn tractat d’alluntar-nos, pero mai ens separarán perqué es molt forta l’unió en nostre cor, on te portem en lo mes fondo con a bons valencians i patriotes del Regne de Valéncia, orgullosos del seu símbol i ensenya, la Real Senyera que lluix a diari en nostres vides i en especial cada 9 d’Octubre.
¡Te vullc en tota l’anima i passió!
