– Commemoració del 778 aniversari de la conquista de Dénia per les tropes cristianes
El noble Pedro Ximénez Carroz, en 1244, va simular la retirada de les seues tropes per a sorprendre a la població i conquistar la ciutat.
La conquista de Dénia està lligada a la figura de Pedro Ximénez Carroz. Ad este noble, d’orige germànic pero procedent d’Itàlia, el veem el costat de Jaume I en la conquista de Mallorca. La seua nau se situa en la retaguàrdia de l’expedició naval que partix des de Salou, tal com relata la crònica del rei (cap. 56). En l’illa és nomenat cavaller pel monarca, davant de tot el seu eixèrcit, el dia de Nadal de 1229, en les albors de l’assalt definitiu a la ciutat de Mallorca. Despuix de la rendició, fon governador en 1233, i va rebre importants donacions.
Mes tart participarà com almirant en la conquista de Valéncia i entrarà en el círcul de persones de confiança del Conquistador. En varis documents de l’archiu d’esta ciutat estampa la seua firma junt a la dels infants i a la dels nobles com Pere Cornel, Arnau de Lluna i Pedro d’Atrocillo, entre uns atres.
-
En document firmat el 18 de juliol de 1240, el rei li va concedir el castell i la vila de Rebollet, lloc que més tart es convertiria en la Font d’En Carròs.
Va intervindre en el siti de Xàtiva i va estar en la firma del tractat d’Almizra. Conquista Dénia en 1244 i es va encarregar de la defensa de Laguar i Xaló i del castell i vila de Pop en 1257.
Mai va deixar d’estar al costat de Jaume I en els seus fets d’armes, al que acompanya en el sege de Múrcia, en 1266, i intervé en la reconciliació en l’infant Pere, en el que Jaume va tindre sérios conflictes en les postrimeries del seu regnat.
Li va succeir el seu fill Francesc Carroz, almirant de la Corona d’Aragó, que lidera les accions marítimes en la conquista de Cerdenya i en la guerra contra Pisa.
La conquista de Dénia.
Cap a 1239, Zayyan, retirat en Dénia despuix de la derrota de Valéncia, s’entrevista en Jaume I en el castell de Bayren (Gandia), i li planteja la possibilitat d’obtindre Menorca en vassallage. Tracte que el monarca no acceptà.
Les treues firmades en la rendició de Valéncia li concedien cinc anys de pau, pero Zayyan comença a perdre ajudes en el seu propi territori.
En 1243 pert el control sobre Múrcia. Conforme alvancen les conquistes de Jaume I cap al sur, la caiguda de Dénia és qüestió de temps.
El sege a Xàtiva, que s’inicia a principis de 1244, arrastra a les forces cristianes cap a atres territoris.
-
A partir d’este moment, el relat de la conquista de Dénia conté una part de confabulació, que l’historiador Chabàs planteja en el seu llibre sobre l’història de la ciutat.
Segons este, els eixèrcits de Carroz, decidits a fer-se en el control de la població, es varen assentar en un tossal propenc, establint el campament i construint una fortificació, el castell de Olimbroy, actualment desaparegut.
Des d’esta posició, les tropes cristianes sitiaven Dénia i tractaven d’evitar l’arribada d’auxili per mar. No obstant, la resistència dels musulmans era tan sòlida que els intents d’assalt eren infructuosos, fent que el siti s’allargara per espai de mesos. I ací entra una part de llegenda.
Els cronistes de l’época asseguren que Zayyan protegia a un cosí seu, de conducta luxuriosa, que acumulava gran número de ciutadans agraviats. Un d’estos va entrar en tractes en Carroz i li va indicar la manera d’ajudar-los a entrar en la ciutat.
Aprofitant l’arribada d’una nit de poca lluna, a l’ampar de l’obscuritat, seria oberta des de dins la porta d’Oliva per a que poguera accedir una companyia de almogàvers.
En l’intenció de despistar a l’enemic, Carroz va simular la retirada de les tropes i l’alçament del lloc. L’incredulitat de la població i la fatiga de mesos de sege provocà l’obertura de les portes de la ciutat i l’eixida dels seus ciutadans pel costat contrari des del que, en eixe moment, entraven en sigil les tropes cristianes.
Alertats del perill, els moros fan front als inesperats invasors, pero no conseguixen impedir l’entrada del restant dels contingents cristians.
Dénia és saquejada i els últims resistents, que es reclouen en la part més fortificada del castell, acaben rendint-se. Segons Chabàs va ser el 11 de maig de 1244, quedant Pedro Ximénez Carroz al comandament dels territoris conquistats.
