L’acte ha servit per a homenajar a Antoni Ruiz Negre, recentment nomenat VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana
Com és tradicional cada mes de novembre, l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana celebrà ahir divendres el Sopar dels Escritors. Els socis de l’entitat, junt a representants de les principals entitats culturals valencianes, se reuniren en un ambient de germanor per a reivindicar la lliteratura en el nostre idioma, en un acte conduït per la poetesa Ampar Cabrera.
Ademés de presentar la novetat editorial Cantant a les tradicions (llibre recopilatori dels poemes dels Recitals de Primavera de 2016, 2017, 2018 i 2019), el moment culminant de la velada tingué lloc en l’homenage al VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, Antoni Ruiz Negre, a qui se li han dedicat les Jornades d’enguany.
Ruiz Negre, en un reivindicatiu discurs, destacà la singularitat i independència del nostre idioma, criticà la creació i l’actuació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i recalcà la necessitat de continuar treballant fins que els partits polítics governants complixquen en les reivindicacions històriques del valencianisme idiomàtic, tal com han promés en els seus programes electorals.
A continuació del discurs del president de l’entitat, Ricart Folgado, l’acte serví també per a agrair el treball dels sis ponents de les Jornades d’enguany (Maria Jesús Coves, Rafael Melià, Aureli López, Òscar Rueda, Vicent Ramon Calatayud i Pau Giner), i entregar els micropergamins del concurs de Microrrelats d’Humor del Dinar de Mig Any als guanyadors d’enguany: Ramir Gómez i Ernest Olmos.
Tots els assistents al sopar reberen com a obsequi el llibre Cantant a les tradicions, ademés de El Papa de la mar, novela de Blasco Ibáñez traduïda a la llengua valenciana per Antoni Ruiz Negre, i Medicina i lliteratura. Diàlecs per a una simbiosis enriquidora, llibre recopilatori de les Jornades dels Escritors de 2006.
Anex. Biografia d’Antoni Ruiz Negre:
Naixcut en la ciutat de Valéncia en 1938, Anoni Ruiz Negre realisà els seus primers treballs lliteraris en la década dels anys xixanta en el camp del periodisme i la narrativa.
De manifesta inquietut pel fet escènic, creà la Taula Valenciana d’Autors Teatrals en 1990, presidint-la fins a 1996, i pertany igualment a l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana. També és membre de la “Asociación Colegial de Escritores de España” i de la “Asociación de Autores de Teatro” en Madrit, en la qual eixercí distints càrrecs directius de 1993 a 1998.
L’obra de Ruiz Negre ha arribat a llocs tan lluntans de la seua residència com Portugal, Eslovàquia, Uruguai, Argentina, Chile i alguns Estats de Nortamèrica, a on s’ha utilisat el seu teatre com a tesis en rellevants seminaris en universitats com la “Brown University Providence, Rhode Island”; la “University of Cincinnati, Ohio”; i la “UCF de Orlando, Florida”.
Autor prolífic porta casi un centenar d’obres teatrals escrites, de les que du estrenades una cinquantena, les quals contemplen des del drama històric al café-teatre, passant per la comèdia amable o l’intriga. Ha obtengut onze premis lliteraris: u de narrativa, un atre de guions radiofònics i els demés per les seues obres teatrals, ademés del Premi Josep Maria Guinot a les Lletres Valencianes otorgat per l’entitat cultural castellonenca Cardona Vives en 2010.
-
Conta en una quarantena d’obres publicades per distintes editorials.
Escrites en llengua valenciana i en la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, moltes d’elles han segut traduïdes al castellà, a idiomes estrangers, a l’esperanto i a diferents llengües autonòmiques d’Espanya.
Des de la década dels anys huitanta ha format i dirigit diferents grups teatrals, en els quals ha escenificat obra pròpia i aliena per a la ràdio i el teatre. En la companyia Efecte 2 Teatre, la qual creà en 1990, ha produït i dirigit vintiun espectàculs, que han segut representats en notable èxit en bona part de la geografia valenciana.
És important també el seu treball lexicogràfic. Membre de la Secció de Llengua de la RACV, és autor del Diccionari de sinònims, idees afins i contraris (Ed. Del Sénia al Segura) i el Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims, editat per la RACV i allojat en la seua web.
Ademés de les seues obres més recents, com Efemèrides i curiositats valencianes, El fill del foll, Esquets teatrals o L’hort dels transits, editades per Mosseguello, destaquen les seues traduccions a la llengua valenciana d’obres clàssiques d’escritors valencians com Gabriel Miró (Les cireres del cementeri) o Blasco Ibáñez (Arròs i tartana, Flor de Maig, Sònnica la cortesana, El Papa de la mar), totes elles editades per L’Oronella, aixina com de clàssics castellans com el Quixot d’Avellaneda, Els treballs de Pérsiles i Sigismunda o el Llazeret de Tormes, editats per Mosseguello.
L’Aellva creà, registrà i otorga cada cinc anys el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana com a màxim reconeiximent a autors destacats que han dedicat tota una vida a la creació lliterària en llengua valenciana, al seu estudi o conreu.
Els premiats fins al moment han segut Xavier Casp i Vercher (1994), Josep Maria Guinot i Galan (1999), Anfós Ramon i Garcia (2003), Vicent Ramon Calatayud i Tortosa (2008), Vicent Lluís Simó Santonja (2013) i Aureli López i Muñoz (2018).
Les pròximes Jornades dels Escritors, que es celebraran en novembre de 2023, tindran com a temàtica l’obra lliterària i filològica d’este gran escritor valencià.
