Davant de la jornada del 9 d’octubre el poble valencià ha de reivindicar la seua identitat i els seus drets.
Davant de la jornada del 9 d’octubre el poble valencià ha de reivindicar la seua identitat i els seus drets.
El 9 d’octubre es celebra institucionalment una processó cívica en la que la Real Senyera valenciana baixa sense inclinar-se des del balcó de l’Ajuntament de Valéncia , mentres que se disparen 21 salves com mana el cerimonial.
Des d’ací es dirigix la comitiva fins a la Sèu, a on se realisa un Te Deum d’acció de gràcies i d’ahí al Parterre per a rendir homenage a l’estàtua dedicada a Jaume I oferint-li una corona de llorer. Prèviament a la processó cívica, Lo Rat Penat realisa una ofrena floral en l’estàtua de Francesc de Vinatea, defensor de l’unitat territorial del Regne.
La celebració de l’entrada del rei aragonés en la ciutat de Valéncia s’escomençà en l’any 1338, quan el Consell General decidí que es festejara en una solemne processó la fita històrica que unia el Regne de Valéncia a la cristiandat. Històricament, la Senyera de Valéncia ha ocupat un simbolisme fonamental en esta processó, com a major símbol representatiu dels valencians de la ciutat i del Regne, en temps de guerra i temps de pau. La Senyera posseïx ranc real i, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap al saludar a un atre rei, el cerimonial mana que la Real Senyera no s’incline mai, excepte davant l’altar major d’un temple, per trobar-se davant de Deu.
Durant l’época foral, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia particular : El Centenar de la Ploma, que era una milícia formada per cent ballesters, posteriorment ampliada en cent arcabussers, que la custodiava quan eixia del Cap i Casal per a defendre
la pau social, l’ordenament jurídic, les llibertats forals del Regne o en cas de conflicte contra uns atres territoris. El Centenar ha recuperat recentment la costum foral de fer processó en la relíquia de sant Jordi. Estes consideracions tan especials demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el Regne valencià.
Tot home,a peu o a cavall, l’havia de seguir si eixia a la batalla; i les autoritats del Regne, des de 1410, podien traure-la inclús sense demanar permís al Consell de la ciutat, el qual la custodiava des de temps antics, en els que el Regne encara no tenia institucions pròpies.
La processó del 9 d’octubre es prohibí com a resultat de la batalla d’Almansa i del Decret de Nova Planta, ordenant les noves autoritatsel desmontage i l’ocultació de la Real Senyera oficial.
Afortunadament, la processó es recuperà i s’oficialisà en els anys 20 del sigle XX gràcies a l’impuls i l’iniciativa de Lo Rat Penat i hui en dia és u dels actes més importants i simbòlics del dia de tots els valencians.
Per tot açò i aprofitant una fita tan insigne, les entitats baix firmants volen fer una crida a tots els seus socis i simpatisants, animar al restant d’associacions i entitats a recolzar l’iniciativa i, en general, a tota la societat civil valenciana de Vinaròs a Oriola per a que no a soles vinguen a vore desfilar la Real Senyera valenciana en la processó cívica del 9 d’octubre, sino que ademés participen activament en ella, darrere de la comitiva oficial, reivindicant la nostra identitat baix els lemes :
Reconeiximent i oficialisació de la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Reconeiximent oficial i homologació dels títuls de Lo Rat Penat.
Defensa de la cultura valenciana, festes i tradicions.
No al procés de catalanisació en escoles, universitats i mijos de comunicació.
Derogació de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Respecte dels poders públics a l’idioma valencià com a llengua cooficial en Espanya i en Europa.
