En l’época migeval cristiana, en els sigles XIV i XV, comença a sorgir un arraval de la mar a partir del carrer Pont. Aparegueren les primeres vivendes i almagasens.
Encara que est arraval fora molt menut i sense cap tipo d’organisació, anà creixent fins que a partir del sigle XVII experimentà una forta consolidació en l’aparició de nous almagasens.
Pero la formació de l’arraval mariner fon un fet que prengué força durant tot el sigle XVIII i fossilisà en l’estructura urbana que encara hui presenta, gràcies al fort desenroll que tingué el port durant tot este sigle.
-
Llavors es produí un creiximent en paralel a la mar i aparegueren tota una série de carrers:
Al nort del carrer Pont, sant Pere, Senieta, Bitibau i sant Vicent. O la plaça de la Creu.
Al sur del carrer Pont, la plaça de sant Antoni i els carrers Sandunga i Fontanella.
Este creiximent quedà reflectit en les demandes dels veïns per a conseguir una major autoritat política sobre este barri. Durant la década de 1830 manté pràcticament el mateix nivell de riquea que la ciutat.
Llavors va ocórrer un fet molt important per al barri mariner: la divisió de la ciutat de Dénia en dos entitats locals independents.
Per mig d’una iniciativa de quaranta veïns del barri de Baix la Mar, que pertanyien al gremi de navegants, presentaren a la Diputació Provincial d’Alacant la possibilitat de segregar-se de la ciutat de Dénia.
Les demandes foren escoltades pels membres de la Diputació Provincial que decidiren otorgar la qualitat de poble ad este barri en el nom de Poble o Lloc de Diana, l’agost de 1837, reflectint este fet la millora de la vida i l’aument de la renda per càpita, en este barri, tradicionalment, més pobre.
-
Esta independència es va basar en una Llei Municipal de febrer de 1823, que facilitava la creació de pobles en relació a l’aument de població, indústria i riquea a la nació espanyola.
La ciutat de Dénia, des d’un primer moment es va opondre frontalment ad esta decisió, passant a boicotejar qualsevol orde de la Diputació Provincial sobre esta independència del barri de Baix la Mar.
Dénia posseïa més de dos mil habitants i tots els servicis, mentres que Diana a penes reunia a mil habitants i es dedicava de forma exclusiva a la peixca i al comerç marítim agrupant a totes les professions que d’estes dos activitats es deriven: mariners, patrons, calafats, etc.
Pero les deficiències eren més que evidents, el nivell d’urbanisació era molt dolent, i les epidèmies se succeïen en problemes de salubritat per les aigües estancades.
Llavors Diana reclamà a la Diputació l’ajuda de Dénia, que no actuà de la manera que se li ordenà, per ajudar a Diana, desgastant més si cap la mala relació.
Ademés la delimitació del terme no estava gens clara. El major fracàs de Diana va ser el no poder establir els llímits del nou terme.
Aixina Dénia apelava davant la Diputació Provincial, que la majoria de veïns de Diana, per les deficiències del propi lloc, desijaven tornar a formar part de Dénia.
També es varen enfrontar els dos pobles, al temps del repartiment dels fondos comuns o simplement pels dies de mercat.
Pareix ser que encara que la Diputació recolzava les raons de Diana per a millorar este repartiment de fondos comuns, Dénia els ometia impunement.
Diana aplega a crear dos companyies de la Milícia Nacional. Pero mai va conseguir armar la foto.
De manera continuada, durant els dos anys que va durar l’aventura de Diana, els polítics de Dénia varen aprofitar qualsevol problema per a demanar el reingrés com a arraval de la mar.
Els enfrontaments en Dénia varen continuar l’any 1838, fins que una Real Orde de 2 de maig de 1839, va dispondre el reingrés del Poble Nou de Diana en la Ciutat de Dénia, tornant a ser el barri de la Mar de Dénia.
Roc Chabàs Associació
