En els anys 30, Dénia era l’únic poble de la comarca que tenia aigua potable. Pero va ser a lo llarc de la República quan s’intentaria canviar la situació de privilegi que l’empresa d’aigües potables havia mantingut sempre en l’ajuntament, en les consegüents repercussions negatives per als beneficiaris.
Llavors es procura que l’aigua aplegara a totes les famílies, fins i tot per a les més pobres, que no la podien gojar. Tenint fins a dificultats per a utilisar l’aigua de les fonts públiques, pels problemes que l’empresa creava.
Dénia tenia aigua potable des de 1882, pese a que hi havia zones, com la barriada de Sant Joan i la zona urbana del Saladar que en l’any 1930 encara no la tenien. Les famílies modestes utilisaven les fonts públiques, com la del carrer del Pont.
L’empresa d’aigües potables, en contracte des de 1.882
L’empresa d’aigües potables tenia una escritura de contracte des de 1882, en l’ajuntament en una concessió de 70 anys, pero s’aumenta. Perque en 1916 se substituïx la canalisació de mamposteria per la de ferro colat perjudicant en això els interessos municipals, ya que va haver d’aumentar-la.
En l’ampliació del contracte, es va establir fer millores per a que Dénia tinguera un bon servici d’aigües potables. A canvi l’ajuntament li concedia a l’empresa una pròrroga de 99 anys sense descontar els que ya havien transcorregut des de l’any 1882 fins a 1916.
No obstant, l’empresa ni beneficia ni millora el servici d’abastiment, va fer tot lo contrari. En giner de 1933 lleva les fonts públiques instalades en les barriades de les Roques i Saladar i deixa sense servici d’aigua als veïns. Donant lloc a que tinguera que intervindre l’alcalde obligant a l’empresa a colocar de nou les fonts que havien llevat.
En 1.934 es forma una comissio d’aigües
Per eixos motius en l’any 1934 es forma una comissió d’aigües, que va fer estudis sobre la situació de l’ajuntament i l’empresa suministradora. Deduint que els ajuntaments anteriors havien concedit pròrrogues que excedien lo establit en l’empresa que donava els servicis al públic. Una de les coses va ser que en l’any 1916 s’otorgara a l’empresa a cobrar l’aigua de la fonts públiques.
Se’ls comunica que les fonts públiques tenien que donar un servici gratuït i que no se’ls tenia que pagar cap cantitat per l’aigua que se suministrava a la població.
Se’ls comunica també que no disminuïxquen el número de fonts establides en el núcleu urbà i arravals. Tambe que es rehabilitara la que s’havia llevat del carrer Morriones.
Finalment s’aplega a un acort, i en maig de 1934 l’alcalde fa un bando, per a donar a conéixer que l’ajuntament per unanimitat havia acceptat la proposta d’Aigües Potables S.A.. Una proposta en el que es desijava facilitar el servici d’aigües potables en els domicilis de les persones modestes i es va comprometre a instalar gratuïtament l’envestiment i la colocació interior en els domicilis de dites famílies.
També facilitaria l’aigua per a les huit fonts públiques, fixades com a obligatòries en les escritures de la concessió. Ademes, s’instalarien les boques necessàries per al rec dels carrers Canalejas i Marqués de Campo i atres deus boques a on l’ajuntament designara. Per la prestació d’estos servicis l’ajuntament es comprometia a abonar a la Societat 2000 pessetes anuals.
Pedro Fuentes Caballero.
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs Dénia
