Des de 1837 a 1839 va haver dos consistoris en la ciutat, el de “Dénia” i el de “Diana”
“Poble o Lloc de Diana és el nom que va prendre el barri marítim de Dénia en segregar-se de la ciutat de 1837 a 1839. Esta iniciativa va partir de 40 veïns de l’arraval del gremi de navegants, Els quals el 5 de febrer de 1837 varen expressar en una solicitut dirigida a la Diputació Provincial d’Alacant. El seu desig de convertir-se en un nou municipi, cridat “Diana”, segons els artículs 83 i 84 de la llei de 3 de febrer de 1823. La qual facilitava la creació de pobles en relació a l’aument de població i l’indústria”.
Els motius de la separació: el dualisme econòmic
“Els motius de la separació eren diversos. Des dels agravis comparatius en el restant de la ciutat de Dénia. Sse sentien oblidats per la corporació municipal, un sol mestre de primeres lletres. Passant per una separació física de la ciutat (fins a 1917 no s’obri a la mar el carrer Campo). Aixina com un marcat dualisme econòmic: una Dénia agrícola front a una Diana eminentment marítima. Consideraven que sense l’influència de Dénia podrien regenerar per si mateixos les costums i moral del barri. Aixina com administrar millor la seua riquea front a l’oblit administratiu que sofrien fins al moment”.
“Dels motius anunciats, el que major pes va poder tindre a l’hora de planejar la segregació va ser el del dualisme econòmic. El barri mariner vivia casi exclusivament de la mar. Per un atre costat, el restant de la ciutat tenia en el seu haver gran varietat de professions, des d’escrivans i obrers a criats, fusters i sabaters, destacant els oficis relacionats en activitats agrícoles”.
La Diputació Provincial d’Alacant acorda el 7 d’agost de 1837 l’erecció de l’arraval en poble, en el nom de Diana. El 22 d’agost se celebra la primera sessió del Lloc de Diana en el local del gremi de mariners, pel seu alcalde Melchor Collado. Dénia decidix opondre’s ad esta separació en l’arma de no cooperació, ignorant les órdens de la Diputació i les missives de l’arraval.
A Dénia li corresponen els carrers Major, Loreto, Cavallers, Bon Aire, del Cop, de la Mar, Plaça, de la Brecha, de sant Antoni, Nova, de santa Ana, de la Olivera. En un total de 2000 hab. A Diana els carrers de Bitibau, de la Creu, Marina, del Pont, de sant Josep, de Mariano Collado, Barbacana, de la Fontanella, del Forn, placeta de sant Antoni, de sant Vicent i de la Senieta, en prop de 1200 habitants.
Les llimitacions de Diana
Les llimitacions de Diana són la sanitat: davant una epidèmia de terciana en el carrer Senieta en 1837 per les aigües estancades de la marjal, té que demanar a Dénia que desseque eixes aigües. Puix Diana no pot fer-ho ya que encara no té terme municipal i carix d’autoritat i mijos per a fer-ho. Un atre servici del que carix és el de retor d’ànimes i demana a l’arquebisbat que el convent de sant Antoni es convertixca en parròquia del lloc. Conseguixen que es constituïxca en ajuda de parròquia en un vicari. Un atre fracàs va ser no conseguir la capitania del port, puix en 1838 encara seguia en poder de Dénia.
Fins a la junta local de Sanitat pertanyia a Dénia, vivint allí tot el personal mèdic i administratiu.
Diana volia establir els llímits del seu terme municipal per a tindre jurisdicció sobre el seu sol. Est va ser el seu major fracàs i causa de la seua reabsorció per part de Dénia. La Diputació Provincial va establir en 1838 que segons la llei vigent que els ajuntaments de Dénia, Diana i els dels pobles limítrofs nomenen cada u per sí un comissionat. Reunits en la ciutat de Diana confeccionen amistosament l’àrea del nou poble.
Reanexió de l’arraval
Dénia el 21 de maig de 1838 creava una comissió per a reanexionar-se l’arraval, composta per Ignaci Vives, Pedro Viñan, Pablo Sala, i Agustí Sortes i ignoren els apremis per a celebrar la reunió que deslligara els térmens. S’aduïen motius d’agravi: els robaments que sofrien els habitants de Dénia en les seues finques per part dels de l’arraval de la mar. Si els concedien terme municipal les seues propietats quedarien fòra del seu control. Afegien que la majoria de la població de Diana desijava tornar a pertànyer a Dénia. I que gràcies a les noves edificacions, Diana i Dénia no estaven separades físicament, sino unides per un carrer.
Els ciutadans de Dénia s’acullen als artículs 86 i 87 de la llei de 1823 que va donar peu a la segregació, que tracten del be públic. Aduint que este consistix que siga reabsorbit el lloc de Diana convertint-se en Arraval de la Mar. Aixina, este posseiria els bens i servicis que pel seu reduït número d’habitants no podia conseguir: millor instrucció pública, doctrina espiritual, orde públic front als abusos; al mateix temps que mantindria la seua pròpia personalitat, a l’institució d’un alcalde pedàneu dependent de Dénia, que aplegat el moment no es va nomenar”.
No tot varen ser decepcions, José Mary, alcalde des de març de 1838 va conseguir per a Diana independència d’abasts. En conseguir el 2 de juny d’eixe any permís per a celebrar fires i mercats tots els dimecres de cada semana, en Dénia se celebraven els dijous.
Eixemple de l’importància del poble de Diana és el fet de que, desijant realisar obres en el port en març de 1838, no es va poder fer res. Puix caria de terme municipal, informació i expedients previs; tot això estava en Dénia que, seguint la seua costum, va donar la callada per resposta.
Finalment el 10 d’abril de 1839 el Governador Militar de Dénia envia un complet informe en plans i diversos documents sobre lo irreal de la separació de Diana al Secretari d’Estat i Despaig de la Gobernació de la Península. Resultat: una real orde de 2 de maig de 1839 va dispondre la reincorporació del poble de Diana a la ciutat de Dénia. El 17 de març de 1839 havien celebrat els de Diana el seu últim ple com a poble independent baix la presidència de Francisco Morante. El 23 de maig el nou alcalde de Dénia, Pedro Viñan, donava conte de la reunificació”.
El Barri mariner en l’actualitat
El barri mariner de Dénia conserva totes les característiques pròpies d’un núcleu urbà independent”
Fins a 1917, quan es va obrir a la mar el carrer Campo, la comunicació de dalt Dénia en el barri marítim, es feya pel carrer la Mar. Doblant cap a Fora Mur i finalment seguint pel carrer Pont, centre neuràlgic de la vida comercial de la ciutat. Allí estava la fàbrica de gèl i uns atres establiments importants.
Estava la fàbrica de joguets de D. Fco. Navarro al principi del carrer Pont cantó en Fora Mur, que més tart es va traslladar al costat de la fàbrica del gèl.
«El principal recurs econòmic de l’época era el que aportava la flota peixquera, que donava ocupació en 1933 a 1.025 persones ocupades en les embarcacions mijanes i chicotetes. Més 136 empleats en distints treballs auxiliars en terra, entre elles la reparació de les rets, que feyen, generalment dònes, assentades a l’aire lliure. I treballs de càrrega i descàrrega”.
Llavors no existia en tota Dénia cap carrer asfaltat. Tampoc en Baix la Mar. L’esplana Cervantes servia com a drassana per a la construcció d’embarcacions peixqueres. Estava en marcha la construcció del moll comercial i els blocs de ciment estaven disseminats per la zona. En el Mollet d’Espanya estava el Teixidor. El Pòsit Obrer estava en el carrer Pont i tenia la seua escola, dependent de l’Institut Social de la Marina.
“Baix la Mar conserva encara els seus racons típics. No obstant, al barri li han anat desapareixent aquelles disputes que mantenien en la gent de dalt Dénia i la animadversió entre els dós llocs ha desaparegut”.
