Un dia de decembre fa 25 anys nos deixà el gran home, el president de Les Corts Valencianes, Vicent Gonzalez Lizondo. Un lluitador per la terra i lo nostre.
Encara es recorda en el camp aquella fita en el Congres dels Diputats oferint una taronja al President del Govern i reclamant preus justos pel camp valencià. Aquell 5 de decembre de 1.989 el diputat d’Unio Valenciana Gonzalez Lizondo va deixar davant l’esco de Felipe Gonzalez la taronja, reclamant atencio al camp valencià, a l’agricultura valenciana.
Ara fa mes de trenta anys estem en el mateix punt, pero oblidats per Madrit i pel govern d’Espanya. Ara mes que mai els valencians necessitém d’un atre Gonzalez Lizondo, i hui n’hi ha que reivindicar la seua figura.
Ausencia d’homenages institucionals
No s’han vist homenages per part de les autoritats valencianes, que releguen de la seua figura per «blavero» pero no dels seus objectius aconseguits. Ni Les Corts Valencianes han rendit homenage al seu ex-president fallit, ni tampoc l’Ajuntament de Valencia al que va ser primer tinent d’alcalde, diputat en Corts Valenicianes i Diputat en el Congres en Madrit.
Ribó ha impedit que se li dedique un carrer, ha impedit homenages i preferix hui fer un homenage al 15M en veu de a la persona que tant va aconseguir per al Cap i Casal i per a tots els valencians. Qüestio de prioritats de l’alcalde catalaniste.
Els valencians hem perdut 25 anys. Perque ningu com ell ha reivindicat els interessos valencians
La copia catalanista
Compromís es va erigir com el «defensor dels interessos valencians» i Baldoví va copiar la gesta de Lizondo en el Congres, en poca gracia. Pero cap recordar que la primera votacio que va fer Baldoví en Madrit va ser votar en contra del trasvas d’aigua per als regants de le Vega Baixa del Segura…
La copia barata, o lo que s’ha venut, no aplega ni a les sabates d’un home al que se li deu un homenage i honors. Un home que va aconseguir els terrenys de l’antic parc d’artilleria ara el Parc Oest i la Central de Policia Local per al Cap i Casal. Un home que va iniciar el proyecte de Parc Central, un home que va ficar en el mapa a Valencia.
Els valencians tambe existim
«Teruel existe» diuen alguns ara, puix Lizondo va dir, els valencians tambe existim i exigim lo que nos pertoca, ni mes ni manco.
25 anys despuix, els valencians estem infrafinançats, el camp valencià arruinat i sense les infraestructures que permitixquen el nostre desenroll. El Poble Valencià seguix ara igual o pijor que fa 25 anys i no som ni capaços de reconeixer a este Palleter que tan va fer per nosatres.
Va per davant este homenage des de Valencia News i este cap de redaccio contribuint en nostre granet com a desagravi cap a este valencià universal. Pero ningu es profeta en la seua terra per desgracia. No oblidem, i deprenga’m.
