El dimecres passat es celebrava una conferencia la voltant de la recuperacio del Dret Civil Valencià en la Real Academia de Cultura Valenciana. En la mateixa va participar el Decà de la RACV Josep Lluis Manglano i el president de l’Associacio de Juristes Valencians Josep Ramón Chirivella. Tambe assistiren atres destacats juristes membres del ICAV i de la RACV. El coloqui era moderat pel catedratic de Dret Processal de l’Universitat de Valencia Josep Bonet.
El Decà parla d’un injusticia de mes de tres sigles
El senyor Manglano, Decà de la RACV va afirmar al principi de la conferencia vespertina que l’injusticia del Decret de Nova Planta dura ya més de tres sigles. Cridà l’atencio en que no es confundixca entre el dret foral i el dret actual. «Seria absurt traslladar els Furs a l’actualitat».
Va iniciar la jornada per part de la Generalitat Valenciana el Director General de Calitat Democratica i foment de l’autogovern. Iñaki Pérez Rico, el representant de la Generalitat va asumir que ya l’Estatut de 2006 arreplegava eixa ferramenta pero la Sentencia del Tribunal Constitucional de 2016 va tirar per terra i eliminar estos drets.
«N’hi ha que deixar els debats esterils que nos separen als valencians i treballar per lo que nos unix»
Estes paraules sigueren pronunciades pel representant de la Generalitat que va ser l’impulsor de la mocio a favor del Dret Civil Valencià en l’Ajuntament d’Elda.
Conferencia en la branca historica
La branca historica va ser resumida en una exposicio de 20 minuts per Oscar Rueda, que va recordar que ya el Rei Jaume I es va autoimpondre el jurament dels Furs de Valencia. Recordant que Felip V sí que va jurar els Furs d’atres territoris pero mai els valencians com imposaven els mateixos Furs.
Per contra, l’archiduc Carles V el 10 d’Octubre de 1.706 sí que els va jurar. Recorda que la guerra entre estos dos ascendents al tro d’Espanya va resultar per als valencians en la perdua total de la nostra identitat. Ya que els valencians se ficarem junt a Carles V i en una batalla, la d’Almansa sense casi presencia valenciana, Felip V es va impondre a Carles V. El 20 de juny de 1.707 Felip V va incendiar la Vila de Xativa de dalt a baix i substitui el seu nom per San Felip. Anulà els Furs de Valencia per un Decret de Nova Planta que imposava el fuero de Castilla alie als valencians.
Recorda Rueda que per contra catalans, aragonesos i balears mantingueren els seus furs. Este decret va supondre l’eliminacio de totes les institucions valencianes, excepte el tribunal de les Aigües.
«Felip V va ordenar que la Real Senyera que no s’inclina davant ningu es desmontara i guardara en un arco tancat baix 3 claus»
Recorda per a finalizar que el estatut dels valencians de 1.982 en el seu articul 31 reconeix la competencia de la Generalitat Valenciana de forma exclusiva per a desenrollar el dret civil valencià.
Lluis Romero Vilafranca, del ICAV fa mencio a lo que va supondre la perdua dels Furs a nivell juridic
Lluis Romero va intervindre, en nom particular i com a ex-dirigent de l’Ilustre Colege d’Abogats de Valencia. Parlà sobre lo que supongue esta derogacio dels Furs.
«Va ser una humillacio al poble Valencià que tenien que deixar d’aplicar els Furs de Valencia per a començar a aplicar el Fuero de Castilla»
En 1766 el Conde de Aranda secundava al Secretari de Justicia Manuel Roda adverint a la Corona dels problemes derivats d’introduir la nova llegislacio als problemes valencians. Els dos sigueren apartats de les seues funcions. Els professionals juridics sigueren inhabilitats per eixercir i despuix d’un triage tingueren que jurar el nou fur de Castella que s’aplicaria en Valencia.
Recorda que el Colege d’Abogats sempre ha tingut un to reivindicatiu al respecte, ya en el sigle XIX el Colege va demanar el restablir els Furs aplicant-los al seu temps. Ademes, incidix que l’ICAV sempre ha estat present en tots els actes i reivindicacions de rellevancia per tal d’exigir que elcdret civil valencià tinguera les mateixes atribucions que els drets d’atres Comunitats Autonomes que tenen complicacions de dret de l’epoca franquista.
En l’epoca franquista no es va permetere que s’aplicaren els Furs com si es permetia en atres territoris com el pais basc, Galicia o Catalunya.
Pero lo mes actual es que en 2016 s’afegi a la peticio el Celege de retirada de recursos d’inconstitucionalitat promulgat primer pel govern de Zapatero i despuix pel de Rajoy. No es va fer i despuix el Tribunal Constitucional va eliminar esta possibilitat de desenrollar el dret civil valencià en l’Estatut, ya que reconeixia que a soles la Constitucio permitia ad aquells territoris que en epoca franquista tenien vigent eixa llegislacio.
Postura de l’ICAV
Lluis Romero explicà la postura del Colege d’Abogats, sent la següent:
- Siguem l’unic territori espanyol que tingue dret foral que no tenen competencia per a regular el dret civil privat perque en l’epoca franquista no tinguerem eixa compilacio.
- En Espanya mai anem a tindre una unanimitat de compilacions juridiques civils.
«Tindre un dret civil propi obri el cami a un dret mes just, com per eixemple en el cas de parelles de fet que hem passat al eliminar el Tribunal Constitucioanl el dret valencià de tindre una regulacio per llei de les parelles de fet a no tindre cap regulacio, perque en Espanya no està regulada«.
El Decà recorda les malifetes de l’Estat contra els valencians
El Decà recorda que la RACV te un compromis clar en el Dret Foral Valencià i fa una referencia historica al voltant del propi Estatut.
«El 9 de març de 1.982 el Congres rebujà el Estatut dels Valencians i la denominacio del territori valencià com a Regne de Valencia. Va ser en els vots en contra de vascos i catalans antre atres».
Per ad aixo l’Estatut no entrà dins de les denominades Comunitats Historiques ni tampoc per la segon via. El Govern buscà un encaix llegal en un pacte en torn a l’articul 150.2 de la Constitucio Espanyola que permitix que el propi Govern pot cedir el seu ambit competencial exclusiu a una Comunitat Autonoma
Josep Ramón Chirivella parla en nom de l’Associacio Juristes Valencians
Josep Bonet, vicepresident de l’Associacio de Juristes Valencians i Josep Ramón Chirivella, President.
Chirivella comencà recordant que porten 7 anys en lluita per tal de recuperar el Dret Foral Valencià. Recordant que l’Associacio de Juristes Valencians no son correja politica de cap partit politic.
El Govern de Zapatero i el de Rajoy al plantejar els dos recusos d’inconstitucionalitat contra l’Estatut valencià i els preceptes que podein desenrollar este Dret privat finalisaren en una Sentencia del Tribunal Constitucional que Chirivella considera en «un raonament juridic molt qüestionable», recordant el vot particular d’u dels magistrats.
«L’unica via posible es la reforma de la Constitucio Espanyola que permitixca en el nostre territori poder desenrollar estos drets especifics»
Recorda que 523 ajuntaments Valencians, les tres diputacions provincials i Les Corts han recolzat esta demanda. Una peticio que està des de fa mes d’un any paralisada en el Congres dels Diputats de Madrit.
Llegitimitat de la proposta de reforma constitucional
Chirivella recorda que a soles 22 ajuntaments de 545 encara no han recolzat la proposta. El llistat d’Ajuntaments que encara no recolzen esta recuperacio es el següent:
Tambe Chirivella recorda en el Congres qui està en contra d’esta recuperacio de drets, i assenyala a VOX, CUP i algun diputat de Ciutadans. Recorda que la proposta duu 14 mesos esperant ser debatuda i votada.
«Els responsables son els nostres repressentats politics als que hem d’exigir que complixquen en el mandat de Corts Valencianes i els valencians»
Recorda que el 14 de Juny han convocat un gran acte al Congres dels Diputats per a recordar al Congres que no es pot amagar la voluntat d’un poble que porta democraticament 40 anys demanant este tema.
