10 Novembre, ¡¡¡Que les paguen ells!!!

En este país o en qualsevol atre dels que califiquem com països democràtics, en els que en ocasions afegim això d’alvançats, no cap dubte que existixen uns “drets-obligacions”, dret de beneficiar-nos dels redits socials, urbanístics, sanitaris i tots els que es puguen produir com a conseqüència de la nostra obligació de pagar els imposts. ¿Pero que passaria si despuix de rebre la notificació de que tinc que pagar una determinada cantitat de diners en concepte d’impost, yo no me posara d’acort en la meua dòna, entrant en un llarc debat si ho paguem del conte d’una entitat bancària o d’un atra i com a conseqüència decidirem no pagar-los? La resposta és llògica i evident, seria sancionat i damunt tindria que pagar la cantitat reclamada en uns possibles interessos.

Atre “dret-obligació” és complir en el mandat electoral. El govern triat per la majoria dels votants, me crida a urnes i yo vaig i eixercix el meu deure de votar, per supost a qui yo considere en més capacitat per a dur a terme la gestió política que en cada cas pertoque.
El 13 de febrer de 2019 convocaren eleccions generals, perque resultà que els polítics triats no foren capaços de posar-se d’acort en aprovar uns presuposts generals despuix de mesos i mesos d’un llarc tira i afluixa per a vore qui trea més benefici polític i com no, personal. Com a conseqüència de la seua inutilitat professional foren convocades eleccions per al 28 d’abril del mateix any. Despuix d’esta convocatòria, resulta que el resultat electoral no va oferir cap majoria absoluta i els partits i les persones triades, no ha segut capaços de formar un govern de coalició o de votar a favor de l’investidura de cap candidat.

Analisem la situació:
Si yo com a ciutadà he complit totes les meues obligacions, ¿Quina és la obligació dels representant que voluntàriament se han presentat per a ocupar els càrrecs electorals? Puix evidentment governar, crear un govern i administrar la gestió política, en este cas, de tots els espanyols, igual que el seu dret és cobrar el seu salari com qualsevol atre treballador, això sí, corregit, aumentat i posant-se ells i elles el que consideren oportú, com han estat fent-lo a lo llarc dels anys, mentres el ciutadans espanyols continuen sense presuposts i sense un govern estable, a pesar d’haver complit el seu “dret-obligació” de anar un emetre el seu vot.
Puix miren senyor polítics votats pels ciutadans. Com qualsevol empresa, si vostés no complixen tindran que pagar les conseqüències. Cada vegada que convoquen eleccions per la seua falta de professionalitat, dedicació i perque no dir-ho, honradea, als espanyols nos costa 140 millons d’euros. En eixos diners se podrien construir uns quants centres de salut, infinitat de parcs, millorar les nostres infraestructures, ajudar combatre la violència de gènero, la drogadicció, sanejar el nostre damnificat mig ambient, netejar els nostres monts, mantindre en perfecte estat els nostres rius per a que no causen el desastre que hem vixcut recentment, i aixina un llarc etc.

El habitants d’este país no podem tolerar, despuix d’haver complit en les nostres obligacions, que el candidat Pedro Sánchez no tinga la més mínima capacitat de conformar un govern, que Pablo Iglesias mire més pels seus interessos que els de la majoria, que la dreta se refregue les mans mentres no para de posar traves per a que no funcione el país i caigam en l’abisme econòmic i la vergonya internacional i, com no, vore a els nacionalistes-independentistes com fruïxen al vore com l’estat de dret i la unitat de una nació se desmonta irremediablement per culpa de uns supins incompetents.

El dia 10 de novembre anirem de nou a eleccions, no seré yo qui diga que voteu o que no, cada u que faça lo que la seua consciencia l’indique, pero si soc yo el que diu clar i en veu alta, que estos 140 millons de euros que aproximadament nos costarà anar de nou a les urnes, que no lo paguem nosatres. Senyores i senyor que ho paguen els polítics inútils que ho han provocat estes eleccions i que m’agradaria vore’ls alçant-se tots els dies a les set del matí per a fichar en el seu treball, o alçant la persiana del seu chicotet negoci sense tindre clar si este més guanyarà prou per a pagar el seu autònom que no li dona dret ni per atindre una jubilació digna, en cas de que quan aplegue eixe moment, això si estos polítics de pacotilla no han cremat tots els fondos reservats. Aixina que no puc dir més… ¡¡¡QUE LES PAGUEN ELLS!!!

Miquel Garcia Maldonado