El dilluns 27 de noviembre de 2023, Vuelo de Palabras, la llibreria i espai culturals dirigits per l’editor Toni Alcolea en lo Cap i Casal, acollí la presentació del llibre MetaValéncia de l’escritor i colaborador de ValenciaNews Josep Carles Laínez. Publicat per Edicions Òc-Valéncia, el volum arreplega quaranta-cinc artículs que l’autor ha anat traent a la llum, entre 1994 i 2022, en diversos mijos digitals i en paper valencians, andorrans i espanyols, sobre temes relacionats en el valencianisme.
Laínez estigué acompanyat en la taula per Joaquín del Turia, biòlec, divulgador científic i articuliste; Paco Tarazona, mege, professor de l’Universitat Catòlica de Valéncia, i un dels grans escritors contemporàneus valencians; i Juan Carlos Castaños, director d’este diari.
En primer lloc, prengué la paraula l’autor per a situar l’acte.
Confessà que en lloc d’una presentació tipo li hauria agradat una taula redona en el títul “Goodbye Valéncia! Winter is Coming”, i que d’això es tractava també: en el llibre com a pretext, parlar de valencianisme cultural i polític. Comentà els dos primers artículs del volum, “Gudua Deisdea” i “Occitània espera pas”, de l’any 1994, aludint als intents de recuperació simbòlica del nostre passat més remot, i d’un territori que nos situava en Europa, i passà en acabant a centrar-se en el model llingüístic del llibre, els seus orígens com a articuliste, el compromís des de la seua adolescència en la defensa de les llengües minorisades, i la seua evolució en el moviment valencianiste polític i cultural,
A continuació fon Joaquín del Turia qui, des de la seua experiència en la Plataforma Jovenil Valencianista, en Jóvens Nacionalistes d’Unió Valenciana, i en el sindicat estudiantil Valéncia Universitària, analisà la cada volta més nula consciència valencianista, l’oblit de les reivindicacions com el Regne de Valéncia o d’una llengua independent entre la joventut actual, contestant algunes de les preguntes que ha anat formulant Laínez en els seus texts.
Juan Carlos Castaños va referir-se a l’evolució del valencianisme des de l’època de majors èxits d’Unio Valenciana fins a hui. Davant la pregunta de qué hem perdut o qué hem guanyat, la seua resposta fon que ho hem perdut tot, que no hi ha res en el futur, llevat de voluntats individuals, això sí, que no cediran fàcilment. La manca de forces polítiques se veu ya com una constant d’impossible resolució.
L’últim a intervindre fon Paco Tarazona, codirector de la revista Ucrònica, qui, fent un símil en la seua dedicació a la medicina, opinà que el valencianisme es troba a les portes de la mort, i que les últimes mostres de reviscolament responen a lo únic que es pot fer ya per ell: atencions paliatives ans de la definitiva desaparició.
“Saber-nos vençuts nos fa més lliures”
A pesar del to apocalíptic de la taula, Josep Carles Laínez tancà l’acte fent alusió a la necessitat de lluitar com a últim recurs, a no abandonar la batalla, encara que se sàpia que tot està perdut, ya que qualsevol atra opció és claudicar: “Saber-nos vençuts nos fa més lliures”. En el tanda d’intervencions del públic, se sugerí la possibilitat de situar la lluita identitària valenciana en la més global que viuen els pobles europeus, en divisió d’opinions de la taula, entre decantar-se per una visió més hispànica, o per la concepció nacional d’Europa que apareix a sovint en alguns dels artículs de Laínez en MetaValéncia.
Hi hagué una afluència completa d’assistents, entre els quals se pogué vore destacats membres de l’intelectualitat valenciana. En firmes d’eixemplars i salutacions conclogué l’acte.
