Comunicat del Patronat de la RACV davant l’ofensa en el Congrés dels Diputats a la Llengua Valenciana

EL PATRONAT DE LA REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA DAVANT EL DEBAT POLÍTIC I ALARMA SOCIAL PRODUITS PER LA LLAMENTABLE ACTUACIÓ OCORREGUDA EN EL CONGRÉS DELS DIPUTATS, MANIFESTA:

L´ofensa de la Presidència del Congrés al Poble Valencià ha segut en poc de temps públicament  contestada per numeroses entitats i persones. Atres, en este cas catalanistes, han expressat la seua satisfacció pel despreci fet a la llengua valenciana i en ella a tots els valenciáns,  de manera que ya n´hi ha un panorama prou clar de quins son uns i quins son els atres.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana ha expressat en absoluta claritat i fondaria la realitat històrica, social i llegal del valencià, que´s correspon en lo que els valenciàns sentim,  es nostra i exclusiva i la hem anat creant a lo llarc del sigles en els seus usos verbal i lliterari. Una vegada més s´ha tornat a posar sobre la taula a l´abast de tots eixa realitat que está sent reiteradament atacada i ignorada des de fa anys, ara en el Congrés de Diputats, desbordant tots els llimits admissibles en un Estat democràtic i de Dret. Es evident que la Presidéncia no ignora que Espanya firmà el 5 de Nov. de 1.992 la Carta Europea de Llengues Regionals o Minoritaries que inclou “las reconocidas como cooficiales en los Estatutos de Autonomía de las Comunidades del País Vasco, Cataluña, Islas Baleares, Galicia, Valenciana y Navarra”, com tampoc ignora lo que establixen la Constitució Espanyola i L´Estatut Valencià d´Autonomía, pero l´explicació es molt senzilla : amagar el valencià está fet en tota intenció perque esta persona es un agent distinguit del procés de catalanisació, com ha demostrat en Balears, i te que regalar nostra llengua i cultura en compliment de pactes fets totalment a esquenes dels valenciàns.

N´obstant no es prou en repetir una i atra vegada que es la llengua valenciana i explicar la seua llegitimitat – questió en la que mos han tingut  entretinguts molts anys –, sense afegir la causa d´esta agresió que venim soportant mes de quaranta disfrassà de discussió científica a la que no n´hi ha lloc, sino a una operació purament política de l´expansionisme catalaniste que va molt més allá de la llengua, pretenent absorbir nostra cultura i dur a nostra Comunitat a formar part d´un Estat nou – territori inclós, i per supost separat d´Espanya -, que denominen República Catalana o Paísos Catalans. Ahí residix el fondo de la questió i mos  ho están demostrant i gestionant des de Catalunya tots els dies.

Pero esta agresió no tindría la viruléncia i la gosadía que demostra ni haguera aplegat a on ha aplegat sense el recolze dins de nostra Comunitat dels succesius Governs que durant eixos quaranta anys toleraren primer i despuig pactaren i colaboraren en tots els nivells en el procés  de catalanisació, forma de actuar que faltant a la seua obligació de servir i defendre els interessos dels valencians dins del marc llegal que pactarem i mos donarem, ha segut la causa de que mos trobem ara en les greus circumstancies que mos toca viure.

N´obstant i com sol ocórrer, aplega el moment de la veritat i es destapa quina era l´intenció d´eixos Governs i algunes persones que estigueren en ells, lo que´s confirma quan ara ixen en defensa de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua perque per ad aixó la introduiren i blindaren el L´Estatut d´Autonomía – que tingueren la gosadía de reformar sense participació del Poble Valencià i utilisant antidemocráticament la seua representació parlamentaria – en la finalitat exclusiva de manipular i controlar nostra llengua, fent-la confluir en la catalana per a fer difícil el poder eliminar eixe quist cultural que està causant tants problemes.

En estes circumstàncies els nous governants deuen donar-se conte de la situació en que  s´encontren: una acadèmia que no complix els objectius per a la que fon creada  o ¿ inventada ?, que busca l´unitat de les llengues per a que  quede a soles una d´elles, la catalana, i raere d´ella se mos en vaja com un riu tota la cultura valenciana que ya está sent suplantada en els llibres dels estudiants ( ¿ han examinat ya els nous governants els libres de text ? ), usant un llenguage inventat que mos acoste cada dia més al català, en lo que en uns anys més pot desaparéixer el valencià. Una operació d´ingeniería social que treballa dins de nostre propi Govern que damunt porta invertits més de setantacinc millóns d´euros trets de nostres propies boljaques….. ¿ cap major desficaci ?.

El Patronat de la RACV fon  fundat precisament per un grup de patricis valenciàns sabedors del perill que penjaba sobre el futur de la societat valenciana i que sempre ha procurat dins de les seues possibilitats i de manera ferma i constant ajudar a la Real Academia de Cultura Valenciana, conscient de que esta institució es la máxima representació de nostra cultura i identitat i per eixe motiu esencial en eixe àmbit per a mantindre en fortalea tots nostres actius necessaris per a situar i restablir el protagonisme de la Comunitat Valenciana i frenar l´intent de fer desaparéixer el Regne de Valéncia.

La conclusió es obvia, en el moment present la societat valenciana pot saber ya sense cap de dubte quins son els colaboracionistes del procés de catalanisació – ells mateixos s´han donat a conéixer en les seues recents manifestacións -, i quins sense ser-ho, obstaculisen o es posen de costat sugerint consensos entreguistes quan el Poble Valencià es veu amenaçat per un colonialisme impensable i inadmisible en ple sigle XXI.

Ciutat de Valéncia 5 de Setembre de 2023