Hui els valencians conmemorém dos dates historiques prou relevants, que nos han configutar com a Poble. El calendiari enguany ha volgut ferles coincidir en el temps, una senyal deld esti que nos te que fer reflexionar.
Sant Vicent Ferrer és u dels protagonistes de hui. Patro del Regne de Valencia, sigue un home excepcional. Part del sigle d’or de la Lliteratura el Llengua Valenciana, part de la nostra historia que nos ha configutar com a Poble Valencià. La seua paraula va predicar en els sermons per mija Europa.
Tambe hui se fa commemoracio d’una atra fita, la Batalla d’Almansa, fa 315 anys d’allo, pero encara els valencians sofrim les conseqüencies de donar respall al Archiduc Carles V front a Felip V en la guerra de succesio de la Corona espanyola. En Almansa començà la fi de nostre Regnde de Valencia.
«quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança»
Este dit popular que encara es mante viu és una realitat. La perdua de la Batalla d’Almansa va portar a les troques borboniques de Felip V a arrasar la poblacio de Xativa. Hui encara es diuen «els socarrats» i es que el rei felip V va pegar foc a la vila pels quatre costats, i despuix va promulgar el Decret de Nova Planta que eliminava el Regne de Valencia i totes les institucions d’autogovern.
No va ser fins a l’aprovacio del nostre Estatut en 1.982 en que es va recuperar la Generalitat Valenciana i les Corts Valencianes com a simbol d’autogovern valencià.
Molt que celebrar pero tambe molt que reivindicar
Hui s’acompplix tambe el 40 aniversari del nostre Estatut, pero continua coixo sense el Dret Civil Valencià que l’enfortix. Un autogovern que des d’Almansa encara no hem recuperat. Les parelles de fet s’han quedat en un limbo juridic, no se pot regular en temes matrimonials la separacio de bens d’ofici, ni tenim molts privilegis encara que nos facilitarien la vida un poc mes.
Recursos d’inconstitucionalitat promulgats des de governs de Madrit de ideologies contraries van acabar en la regulacio valenciana del dret civil. Una reforma constitucional express seria la solucio per a poder regular de nou. Pero porta cinc anys esperanr en un caixo de la taula del Congres dels Diputats que es tramite.
De nou els valencians en Madrit pintem molt poc. Un poder valencià que mai ha sigut efectiu ni real, i ara molt manco.
Sermonejar com Sant Vicent
Hem vist els ultims mesos sermonejar en el desert a Chimo Puig per diferents territoris d’espanya, intentant arribar a un consens en la financiacio valenciana. En Sevilla pareix que algo es va aconseguir, pero s’anulà el viage a Saragossa, perque el model que proposen es ben distint. Respecte a l’acostament a Catalunya, com sempre volen anar a soles. Volen negociar els seus problemes i els del vei pareix que l’importa lo mateix que una bufa de pato, o siga res.
Hui hem de citar a Sant Vicent per sermonejar a les nostres autoritats, perque un atre 25 d’abril, estem sense dret civil valencià i sense una financiacio justa per als valencians. No podem construir un futur si els fonaments estan a miges, perque en esta carrera pel futur els demes van dopats i a nosatres nos han deixat coixos i en mans nyugades. ¿En serio?. Puix si.
Hem de ser valents com ho era San Vicent i reclamar lo que és nostre, perque a la fi, no estem fent si no que cuidar dels valencians i les valencianes, procurar els diners necessaris per a que ningu es quede en la cuneta, per una educaciod e calitat i una sanitat en mijos necessaris i suficients, per uns servicis socials que puguen atendre a totes les persones que ho necessiten, pero un atre 25 d’Abril, seguim igual de nou, sense res de forment.
