Hui 15 de març obrim els ulls i els carrers estan buits. Hui no nos han despertat els cohets de la despertà ni la musica de les nostres bandes entonant les cançons valencianes. Hui has eixit al carrer i no n’hi havia olor a polvora.
Un 15 de març diferent, un atre mes
Hem obert els ulls i nos hem tingut que pessigar. Sí, es 15 de març, pero els ninots estan dormint, esperant en els tallers, en els almagasens, esparant eixir a lo carrer.
Tranquil senyor conductor, que les carpes que tallen els carrers son a soles un espejisme, un fantasma del passat. No tenim churrerires ni bunyoleries que junt al chocolate mos desperten. Pero molta gent està en sa casa esperant tornar a començar.
L’au fenix ara mes que mai
Cada 20 de març de les cendres encara calentes dels nostres monuments alça de nou el vol l’ Au Fenix. El resorgir de les cendres per a començar un nou any faller. Enguany, ara mes que mai, de les cendres de les Falles, de l’esperit faller tots a una deurem de fer pinya per tal d’alçar de nou el vol. Eeixe au Fenix que son les nostres Falles, patrimoni de l’humanitat.
Ara sabem lo que es perdre-les, es estar un any en blanc, sense soroll, pero tampoc alegria, sense ninots al carrer. Pero tambe en milers de familes que no saben del seu futur.
El artiste no construix el seu monument, els pinzells estàn secs i parats i els treballadors dels tallers en sa casa arruinats. Les cases de pintures, de fusta, de paper, totes han perdut els seus clients, els aritistes fallers.
Els telars han parat, i enguany no hi hauràn nous dissenys de teles, perque encara en els aparadors estàn les teles d’este 2021 i algunes del 2020. Les tendes d’indumentaria han abaixat les persianes i atres esperen el miracle d’algun client.
Els cinceladors no donen colpets, pero tampoc els joyers fan nous dissenys de joyes o d’arracades de balconets o de raïm. Tot s’ha parat.
La empresa de les banderes del carrer està igual de fotuda, i les empreses de carpes les tenen guardades en els seus tallers.
Milers de persones viuen de la Festa de les falles i mai nos haviem parat a pensar en ells
Les empreses d’iluminacio encara tenen cables pels nostres carrers, un any despuix, esperant, els almagasens plens i gens de treball.
Les pirotecnies no poden continuar produint, un any sancer sense espectaculs pirotecnics han deixat les fabriques plenes de material explosiu que no s’ha pogut utilisar.
Els floristes enguany tampoc faran rams per a la Mare de Deu dels Desamparats. Un atre any, la nostra mareta estarà amparada a soles pel nostre amor, sense flors. Molts productors enguany no han plantat ni verts, ni han contratat personal.
Son moltes les empreses que han tingut que parar, des de les de plastics per elaborar carcases, fins a les peluqueries que no tindràn enguany monyos de valenciana que fer.
Un any en blanc nos ha de fer reflexionar lo qua mai podem perdre
A pesar de les persones que odien la festa, a pesar de les autoritats que fiquen pals en les rodes, enguany hem depres lo important que son les Falles. La economia que genera era compeltament aliena a les nostres vides. A soles podiem adivinar la festa i la satisfaccio que produïx.
Enguany tampoc podrém fruïr de la festa, pero que nos espere l’any que ve, perque van a ser les millors festes mai vistes. Hem de tots a una reconstruïr les Falles com a orgull de poble unit i germà.
Unes Falles en Llengua Valenciana, ya sense vergonyeta, unes festes en polvora i color, en tot el barroquisme i extravagancia de la nostra idiosincracia. Unes Falles en musica i tradicio, en soroll i color, alegria i amor per lo nostre. Que ningú nos vullga furtar el nostre caliu.
«Chiqueta meua que del carrer eres l’ama, per culpa teua, tinc el cor ences en flama, no me separes del caliu del teu voler, reineta fallera, que si tu em deixes, un ninot tindre que ser, Hi ha una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep, per a la Falla, del meu carrer»
TORNARÉM pese a qui li pese. Perque el Poble Valencià unit sempre ix AVANT
