Recents notícies que tenen que vore en el desenroll urbanístic del barri; del conjunt dels barris que componen esta frontera de la ciutat: la ciutat que vol mirar cap a la mar.
La fonamental: l’Avinguda de Vicent Blasco Ibañez, per fi se definix com un camí que va des de els Jardins del Real fins l’estació d’El Cabanyal. Ya fa anys que ho ficaren negre sobre blanc (Carbonell 2022). La recent notícia de la licitació de les obres de l’entorn d’eixa estació de ferrocarril aixina ho confirma. Una bona notícia per al barri “la Junta de Govern ha aprovat la licitació de la major obra d’urbanisació inclosa en l’estratègia EDUSI del barri d’El Cabanyal, finançada en fons europeus, un atre gran proyecte per a la nostra ciutat que portarà a terme la reurbanisació del costat oest del barri d’El Cabanyal, en l’entorn del carrer Serradora i l’estació de tren”. Aixina donà la notícia la prensa de l’Ajuntament.
El disseny de l’actuació consistix fonamentalment en construir una glorieta de distribució de tràfic, que servix de ‘rotula’ entre el carrer de la Serradora i l’avinguda Blasco Ibañez. A la volta que fa de principi i final d’esta avinguda de direcció est – oest.
Una solució molt similar al PGOU de 1.988
El proyecte inclou una zona ajardinada a lo llarc de tota l’actuació. La solució no és massa diferent a la proposta del Pla General d’Ordenació Urbana de 1988. Pareix la millor solució. Evidentment la proposta es tindrà que modificar. La conexió en l’avinguda del Mediterràneu (sequia d’Engash) no existix. Error, un atre: no hem vist previsió de parades de transport públic o d’aparcament suficients per a vehículs que tinguen que anar a deixar, o a replegar passagers de trens. Ademés estos aparcaments tipo ‘park and ride’ servixen per a utilisar el tren de rodalies per a anar al centre de la ciutat i evitar l’utilisació de vehículs contaminants; com autobusos o coches.
A la fi se proyecta i se licita l’obra. Ya soles falta que done temps a l’adjudicació a una empresa responsable i que l’obra d’urbanisació nom patixca les preses electorals. No queda massa clar que fer en l’antic edifici de l’estació d’El Cabanyal. És una mostra d’arqueologia industrial, junt a l’estació d’El Grau, esta ultima provablement la més antiga que es conserva en el Regne de Valéncia, sense dubtes i de tot el territori nacional pot ser.
Demolició del Bloc d’astillers «El Clot»
Una atra notícia important és la decisió municipal de la demolició de l’edifici d’El Clot. El conegut com bloc portuaris. El bloc portuaris es va construir en els anys 50, tipologia típica del franquisme de postguerra. Els últims anys han proliferat les ocupacions illegals i la degradació dels pisos. L’edifici no complix cap objectiu urbanístic o d’habitació junt a la degradació del mateix i la carència de valor estètic o arquitectònic, se ha pres la decisió de la seua demolició. Deixant un espai més coherent en la plaça dels Hòmens del Mar, ficant en valor l’antiga llonja. La substitució de vivendes se conseguix per l’edificació de unes atres, unes 80, per als propietaris o inquilins d’estos blocs. Tota esta actuació -demolició i construcció- entra dins dels fons Next Generation segons l’intenció de l’Ajuntament. Una colaboració entre Generalitat i Ajuntament. Els nous edificis se situen un poc més al nort; a uns 300 metros de l’emplaçament actual del bloc.
Per fi l’Ajuntament de Valéncia donà el vist i plau, en el ple ordinari del més de giner al Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar, mes que siga una aprovació provisional. Una volta superat el tràmit del Ple, solament faltarà la validació definitiva de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat per a que la ferramenta urbanística d’El Cabanyal siga definitiva. Tot i això si ninguna atra administració, govern central o la Generalitat no fiquen en més ‘peros’ ad este PEC que, últimes notícies confirmen que un ministeri ha informat desfavorablement, una atra dificultat per ad este pla. Lo ben cert es que a dia de hui NO hi ha pla, pero si que per fi i despuix d’anys, massa anys, l’Ajuntament ha decidit aprovar-ho provisionalment.
El Pla Especial d’El Cabanyal aposta per la rehabilitació i regeneració dels barris, generarà nous servicis i dotacions. ¿Millorarà la calitat de vida dels habitants i visitants, usuaris del fet urbanístic? El temps ho dirà, ara que experiments en…
Deixe per a lo últim la notícia més esperada per les persones que solem anar a la plaja de la Malvarrosa: la reconstrucció dels restaurants, en el Passeig Marítim.
Anys porten els empresaris demanat permís d’obres a costes i a l’Ajuntament per a renovar els ya obsolets edificis. L’història és llarga, en anys i en gestions. La lluita dels empresaris i de la seua representació lletrada ha acabat en victòria front als ‘caps quadrats’ primer de Madrit i en acabant de l’Ajuntament. La raó està al costat del sentit comú en esta ocasió. Que continue aixina.
La llicencia de demolició ya està concedida. Mampendre les obres serà qüestió de semanes.
Repassant l’història:
En la plaja de Llevant allà pels 93 – 94 del sigle passat, els restaurants i l’urbanisació de l’entorn se reformaren, anulant carrers, igualant altures de les fronteres, donant coherència a les terraces. Són els restaurants tradicionals: Villa Amparito, L’Estimat – ya desaperguts – i uns atres per tots coneguts. Llegalment la propietat va ser transferida de costes a l’Ajuntament i este la va vendre als propietaris dels restaurants. L’assunt dels restaurants tradicionals de l’avinguda de Neptú se solucionà favorablement. Eren temps de govern municipal en el que Unió Valenciana tenia molt a dir i fer. L’aposta política pel desenroll del turisme urbà de sol, plaja i gastronomia, una visió de futur i aposta segura. Al poc de temps se donaven les passes per a la construcció de l’hotel de 5 estreles en l’antic balneari de les Arenes.
Durant la construcció del Passeig Marítim, els barracons efímers de temporada d’estiu en l’arena, se transformaren en construccions definitives, damunt del passeig, abandonat l’arena. Són mòduls de pocs metros quadrats, en planta baixa i una planta alta de servicis i almagasén. Recorde que l’AA. VV. de la Malvarrosa se va opondre a que estos mòduls utilisaren la planta alta com un saló més del restaurant, alegant que perjudicaria als negocis del barri, lo que condicionà l’us de la planta alta. Tots els barracons de l’arena en la plaja, es traslladaren al seu corresponent mòdul en el passeig. Encara hi hagué per a nous negocis reservant el mòdul més al nort per a una escola de formació que mai se ficà en marcha.
En més de tres décades, estes construccions han quedat molt antiquades i necessiten una bona renovació i adaptació a la nova llegislació.
Els propietaris creen l’associació AREMAR com interlocutor davant de les administracions implicades, trien un bona assessoria llegal –la mateixa que va assessorar als ‘colegues’ de l’avinguda de Neptú– i dissenyen una estratègia per a conseguir els seus objectius: un front marítim urbà, en visió de futur, i competitiu a nivell mundial. Cosa que a hores d’ara se pot comprovar passejant qualsevol dumenge per la frontera marítima del Cap i Casal. Un model gestionat pel ‘saber fer’ de les famílies, primer en els barracons i ara en els restaurants actuals, millorant-se la calitat en les noves edificacions previstes.
Per a conseguir el fi – que no fon senzill – se treballà en tres vertents: política, empresarial i llegal. Enfront les administracions: Govern, Generalitat, Ajuntament. Cada una mirant ¡que hi ha de lo meu!
Arguments i treball donen bon resultat. Se modificaren lleis i reglaments, normes urbanístiques, usos i instalacions. Se presentà un proyecte edificatori modular, en possibilitat d’industrialisació i sostenible ecològicament. Les llicencies per a mampendre les obres; primer de demolició i en acabant de nova planta d’estos mòduls que donaran una image més llaugera i transparent dels restaurants estan ya concedides han passat anys de lluita perseverant en l’objectiu.
Se mante la tipologia; planta baixa saló i servicis, planta alta en este cas una terraça parcialment coberta que serà un atre saló del restaurant, evitant ocupar espai en el passeig. La coberta de la terraça s’aprofita per a l’instalació de plaques fotovoltaiques, que junt a la geotermia calificaran a l’edifici com un edifici eficient de poca demanda energètica.
Encara falta per a gojar dels nous restaurants, mesos. I encara més per a una renovació integral del passeig: solucionar al nort, el carrer d’Arnau de Vilanova frontera en Alboraya; l’intersecció entre el carrer Eugenia Vinyes i l’avinguda dels Tarongers, l’ampliació del tramvia fins al nort; blocs del peixcadors al costat de Las Termas, mig en terra; nous paviments en el passeig i jardí, millorant el circuit peatonal; carril ciclista… Algú a presentat un dibuixet, pero de forment ¡ni un gra! de moment, ni està ni se l’espera…
