L’estoreta Fallera: «El Palet» per Ferran Gil

Per a una part dels fallers, les falles son competició. I estés comporten premis que venen a ser el reconeiximent que busquen moltes comissions, que pareix ser centren tot l’èxit de lo que es un eixerci redó en la consecució de la recompensa per mig de podium o medalla.

Uutilisant el símil deportiu, sempre present, (hui en dia inclós en cassos on no val un segon, que se considera un fracàs a imitació de lo que en fútbol promulguen el Madrit o el Barcelona). D’ahí l’ilusió o sommi per conseguir un palet i quan més alt de número, millor. El problema ve en quan els encarregats de concedir les distinciones son persones que jujen de manera subjetiva acort als seus gusts personals que en ocasions no coincidixen als d’una majoria, o simplemente son diferentes per criteris propis de valoració. I clar, deriva en situacions de desacort (rarament s’accepten els veredictes) entre experts sabuts que se pensen son els epicentres de la veritat mes absoluta. Entesos d’una perfecció de la que careixen, com tot lo món.

Montage de la Falla Convent

Juntant els ingredientes en una batedora, donen com a realitat una forta polèmica que poc beneficia a la festa. Damunt, enguany per les circumstàncies especials conegudes, ya s’especula en la possibilitat de que els jurats no siguen tan estrictes a l’hora de puntejar i tinguen en conte lo que han patit en este llarc temps de tancada les peces de les falles com per anar buscant en lupa la rascaeta o el pelat, per ocult que estiga i que moltes voltes son decisius a l’hora de diferenciar un premi d’atre..

O siga, una cobertura perfecta per a justificar qualsevol decisió. I això en vista de lo que últimament se posa en joc, es perillós al màxim. Les opinions están tan enfrontades, fins a que ni els artistes logren unanimitat al respecte.

La competitivitat com alicient per a millorar el nivell de l’art efímer, ya de per si espectacular, està molt be. Pero si es per a confrontar, per a res se pot considerar aceptable. Cal recordar que la categoría d’una comissió no la dona la secció, tamany o espectacularitat de lo que se planta. Se guanya per la calitat humana acompanyada dels fets, que mostren els seus components o associats. Les persones que la composen. Pero sempre hi ha algú que pel palet, «mata».

FERRAN GIL