Ferran Gil: Anfós Ramon i Garcia
Oscar Rueda membre acadèmic de la RACV, professor de llengua valenciana en Lo Rat Penat del cual es vicepresident, president del Casal Bernat i Baldoví tu, ademés de magnífic escritor, actiu i destacat colaborador dins de l’àmbit cultural valencià, se fea eco recentment en un magistral artícul de l’injustícia que supon no tinga dedicat un carrer en la seua població natal l’emérit i patrici poeta Anfós Ramon i Garcia, despuix de set anys del seu falliment que se complirà el pròxim 17 de juny, just els mateixos que ho venen reivindicant moltes associacions culturals i personalitats a titul individual, davant la callada per resposta dels governants municipals.
I entrant en el fondo de la qūestió resulta fins normal tenint en conte la sectaria ideologia que pràctica l’alcalde Joan Ribo en els seus propis regidors ya siguen de Comoromís con del PSPV partit associat, que quan espigolaren fullejant algún escrit d’Anfós de segur li farien la creu, en no estar redactat en el català que tant admiren, defenen i subvencionen.
De l’extraordinaria trayectoria lliteraria de tan insigne lletraferit valencianiste, poc o res sabrán, perque poc o res els interessa i manco els importa, en no ser de la seua corda.
Fent un breu rresum del seu extens currículum Ramon i Garcia fon Mestre en Gai Saber dels Jocs Floras de la Ciutat i Regne de Valéncia, llorejat en numerosisims certamens lliteraris i Jocs Florals de distintes poblacions, proíífic autor de poesía guardonat 17 voltes en el premi Extraordinari Bernat i Baldoví en el concurs de llibrets de falla de Lo Rat Penat. Se conren en mes de 300 els premis lliteraris conseguits, en una dotzena llarga de llibres editats. En definitiva, un currículo a l’alcanç d’uns pocs privilegiats que el convertixen en el mes destacat autor poètic de la segona mitat del segle XX.
Puix be, tot açò no es prou per a ser reconegut en la seua terra, quan una llarga llista de persones sense relevància ni vinculació en Valéncia tenen un carrer en el seu nom quan no un centre enblemàtic. Pero clar son adeptes al dogma ideològic dels progres cutres, rancis i coents per als que sols conten els seus colegues de la corfa amarga. I adenés de no coneixer la figura d’Anfós, ignoren que també li toca lidiar i torejar en la censura del moment, eixa que tant critiquen.
El «pecat» del mestre fon escriure en la normativa RACV o del Puig, única de la verdadera llengua valenciana. Eixa és la causa raó i no atra de que no tinga una via urbana al seu nom. Mèrits te sobrats, pero era valencianiste. Davant eixe motiu segur que l’insigne poeta estarà orgullós de no tindre’l.
Pero diuen que el temps posa a cadascú en el seu lloc.
I aplegarà el día que siga reconeguda la seua important i impagable aportació al món de les lletres i cultura valenciana, a la que dedica tota una vida el prohom valencianiste Anfós Ramón i Garcia.
