El 3 de març es el XXXIV dia de la Llengua i Cultura Valenciana, que organisa la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de 1988 a propòsit de la mort d’Ausias March, eixe dia 3 de març. Ausias March, senyera de la poesia en Llengua Valenciana, que deixà a part l’estil dels trobadors migevals.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana celebra anualment la jornada commemorativa de la Llengua i Cultura Valenciana. Fon instituïda esta commemoració durant el Decanat d’atre gran poeta, Xavier Casp tal volta el millor poeta valencià del sigle XX, en permís d‘Anfos Ramon.
Eixe dia se li tributen homenages florals al nostre insigne Valencià en la seua tomba, junt a la porta romànica de l’Almoina de la Catedral, celebrant-li una missa allí mateix, en l’altar major de la Sèu Metropolitana.
És una jornada d’exaltació de la Llengua Valenciana viva i útil. Un instrument de comunicació privatiu dels valencians, que ara mateix, volgut llector/a, estic utilisant per a expressar el meu pensar. Ni millor ni pijor que uns atres idiomes. És el meu, el nostre, el del Valencians. El mateix instrument que ya utilisaren, en gran èxit, Gasull, Corella, Arnau de Vilanova, Pere II de Valéncia, els Ferrer, els Borja…
El 3 de març recordem al poeta, breçol del sigle d’or de les lletres valencianes a la vegada que reivindiquem una Llengua Valenciana ya definida i absolutament lliterària, des dels sigles XIV – XV. Ausias March, Valencià segurament de la Safor o tal volta del Cap i Casal, utilisà com instrument de comunicació la Llengua Valenciana. Lo mateix que Martorell, cunyat seu.
El nostre poeta universal, en ses obres va influir en atres poetes de l’época. En narrativa, Martorell fon el gran mestre i inventor de la novela moderna.
Recordem ací les alabances que feu Cervantes a la Novela de Martorell i a la Llengua Valenciana, en les seues noveles. Cervantes coneixia ben be l’Idioma Valencià i sa producció lliterària aixina com la seua influència en l’àmbit del seu diasitema.
Este dia 3 de març, te una atra commemoració. Naix en 1911 Miquel Aldert. Símbol del retorn a la valencianitat de la Llengua Valenciana. Ell, junt a Casp, foren els que denunciaren a la fi dels anys 50 la catalanitat de les bases del 32 i la seua inutilitat per al valencià. No volia oblidar ad este gran juriste i valencianiste, hui, dia de la Llengua Valenciana.
Ausias March, el poeta valencià que deixa l’estil trobadoresc per a escriure de sentiments, en Llengua Valenciana, renunciant als trobadors i sa poesia substituint la “moda” de la Llengua Provençal per la llengua materna, el Valencià. El nou estil, marcà llengua estàndart de cultura entre els escritors valencians, el seu eixemple va ser imitat per atres creadors lliteraris dins de la Corona d’Aragó.
Negre sobre blanc, la vida, obra i influència d’Ausias esta ben descrita. Voldria recordar que fon un home del renaiximent. Naixcut al voltant de l’any 1400. Noble, de família en poder, prop del Rei d’Aragó. Guerrer, amant i cult. Viager.
Itàlia, el centre del món i del poder i del renaiximent. L’estància en Itàlia, com molt be ho expressa Vicent Ramon Calatayud, el dugué a conéixer a Dante i Petrarca, als clàssics i l’humanisme, aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d’una societat teocèntrica.
La seua obra es dividix en: Cants d’Amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Usant sa llengua materna per a escriure poesia, per a descriu-re sentiments com hem dit més amunt. Ausias és un poeta de sentiments i també de sentits. Escriure de sentits l’allunta dels poetes provençals contemporàneus seus. Cants d’Amor es lo primer que “publica” tracten el versos de la lluita entre l’amor ideal i l’amor carnal i luxuriós.
Uns versos del poema senyalat LXXIX
(parla de les fleches que ferixen l’amor i la vida)
…..
Ab les de plom són hui tots sos deports,
e son poder no basta a traure sanc.
Amor, veent lo seu poder tan manc,
ha trencat l’arc: yo en faç al món reports,
i ab cor sancer crida la suau pau,
per que cascu pot anar en cabells;
per fugir d’ell no cal muntar castells:
lo seu poder pus baix que terra jau.
……
De Antologia Poètica d’Ausias March L’Oronella – AELLVA 1997
El 3 de març de 1459 moria en la ciutat de Valéncia, als xixantadós anys, el més universal dels poetes que han escrit en Llengua Valenciana.
La fidelitat dels valencians a la Llengua Valenciana
Fa ara 15 anys Vicent Ramon Calatayud va escriure per a Renau de Castelló estes paraules encara plenes d’actualitat i reivindicació que fen nostres
“Ya han passat més de 25 anys (hui més de 40) des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l’adhesió en El Puig d’un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüístic i l’adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al Valencià, la Constitució i l’Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives, són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l’accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982″.
«Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s’arribà a un acort majoritari i en “un nou pas regulador” s’aprovà seguir evolucionant en uns menuts retocs. Que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d’unes atres llengües”
Programa del Dia de la Llengua
El programa d’enguany del Dia de la Llengua i Cultura Valenciana:
- A les 17:45 de la vesprada. Acte commemoratiu en La Llonja, en el saló del Consolat del Mar com és habitual. Parlaments i presentació del lliure: «Orígenes de la Llengua Valenciana, La hipótesis repoblacionista» del Doctor i Acadèmic Xaverio Ballester.
- A continuació, 20:00 hores, en la Santa Iglésia Catedral, Missa en recort de Ausias March i depòsit d’una corona de llorer sobre la tomba del poeta, en la Catedral, prop de la porta romànica.
Xavier Carbonell Montesinos. Secretari Patronat de la RACV.
