Un any més, per decembre, la revista Ucrònica arriba al carrer carregada de lliteratura en les seues xixantassís pàgines a tot color. Després d’haver entrevistat, entre atres, en els números anteriors a Juan José Millás, Paco Roca, Jaime Siles, Carlos Marzal, Rosa María Rodríguez Magda, José Sanchis Sinisterra, Bernardo Atxaga o Carlos Fonseca, en este número li toca la tanda a l’historiador Ricardo García Cárcel, valencià de Requena, autor d’innumerables ensajos històrics i un gran expert en les Germanies; de les que en 2022 es complixen cinccents anys de la seua finalisació en terres valencianes.
-
L’entrevista nos descobrix a un investigador rigorós, honest i clar.
La revista consta també de les seues clàssiques secciones, com el Manifest Pinkerton, dedicat en esta ocasió a l’obediència deguda, d’actualitat -ni feta aposta- pels últims acontenyiments polítics.
Proseguix este volum en una atra secció habitual, Les Ciutats Visibles, en la que, de la mà d’Antonio V. Moreno viajarem a la Sicília de Il Gattopardo.
-
El llector tampoc pot perdre’s la secció cinematogràfica, Matar a un Director.
El seu autor, José Luís Monroy, aborda un atre tema actual, com el de les distopies i l’adaptació per a les pantalles d’alguns dels llibres emblemàtics del gènero.
Ucrònica també té, des dels seus inicis, una secció deportivament lliterària o lliteràriament deportiva, el Racó de Sòcrates Rabona, en la que que el llegendari Luca Azzaro comentarà el llibre “Futbolistes d’esquerres” i nos delectarà en un relat futbolístic ¿distòpic? Els llectors decidiran.
En la secció El Destacadet, el codirector de la revista, Agustí Zacarés, entrevista als responsables de quatre llibreries valencianes: París-Valéncia, Izquierdo, Somnis de Paper i Bangaranga. Junt ad ells analisa la situació actual de la llectura i detalla l’art d’un ofici en perill d’extinció.
-
En Ucrònica no falta tampoc la possibilitat que se li oferix de número en número als nostres llectors de publicar una breu creació, , El Repte Ucrònic.
També dispon la revista d’un apartat per a les critiques i sugerències lliteràries, Els Dotze Treballs d’Hèrcules, i un destacadet en el que, en este número, el conegut escritor Ibn Dasí abordarà l’obra lliterària de Salman Rushdie i reivindica la llibertat d’expressió d’un autor del que, després de patir un atentat, no hem tornat a saber res.
Des de, com a mínim, l’época dels romans, els vins valencians han segut coneguts fòra de les nostres fronteres, per això Ucrònica té una secció dedicada al víncul entre enologia i lliteratura, De Vi Naix Comèdia ,en la que l’escritor chilé Homero Gac aborda el víncul lliterari i esperitós entre Némirovsky i Chéjov.
Com xixantassís pàgines donen per a molta lliteratura, els responsables d’Ucrònica també dediquen un espai per als autors en forma de duel lliterari, que en el número 7 protagonisen Josep Escuder i Màxim Rueda. La secció A Mèlic Obert, el neurofisiòlec valencià Pau Giner desbudella la producció lliterària privativa de l’últim any i en l’Habitació Impròpia, Carles Ricart, autor de l’entrevista a Ricardo García Cárcel, aborda el llibre de Carles Dolz sobre els moviments veïnals front a l’urbanisació d’El Saler i el caixer del Túria.
En l’última part de la revista trobem, l’Aixàvega, protagonisada pels escritors Josep Carles Laínez i Nicolàs Poblete i atres dos seccions clàssiques d’Ucrònica, Suc de Llima i el Decàlec, dedicat en esta ocasió a la creixent figura de l’alienat. En conclusió, una gran revista que tot amant de la lliteratura valenciana no es pot perdre estos Nadals.
