Compromís i el seu diputat al cap Baldoví celebraren este fi de semana en la localitat de Castello l’aniversari de les Bases ortografiques de Castello, que complixen 90 anys.
Ahir vam celebrar i reivindicar els 90 anys de les Normes de Castelló a la capital de la Plana.
Bon dia, bon diumenge i recordeu: "La llengua no ens la regalarà ningú, l'haurem de guanyar dia a dia"!#90AnysNormes pic.twitter.com/j0c6P4XCg2
— Compromís (@compromis) December 18, 2022
Unes Bases que no normes
Les Bases Ortografiques de castello són un document de poc més de tres fulles a on es describien unes senzilles bases per a comunicarse entre administracions i territoris, entre el Regne de Valencia, els condats catalans i les Balears. Unes bases ara elevades a normes i ampliades i que han servit com a excusa per crear un estandar i normalisar un supost idioma comu.
En la celebracio no faltaren les quatribarrades ni els simbols a la cultura catalana, en castellets, que no muixerangues valencianes. Per cert en chiquets sense proteccions al cap com és obligatori. Un vegada més un akelarre atalanista dels que tant agraden a Compromís.
Unes bases ortografiques firmades pel pare Lluis Fullana, que ocupava el sillo corresponent a la Llengua Valenciana en la Real Academia Espanyola de la Llengua i que significaven a soles un llenguage de comunicacio, que no un intent de normativisar el idioma valencià.
L’Academia Valenciana de la Llengua les pren com a base
La politica Academia Valenciana de la Llengua sense nom utilisa estes bases com a norma base, encara que no eres normes ortografiques per tal de normativisar el valencià. Encara que el propi estatut d’Autonomia i la Constitucio espanyola se publicaren en Normes del Puig en 1.982.
Ara segons l’AVLl, tot val per tal d’acabar en un conflicte i desviar l’atencio del genocidi a la Cultura i Llengua Valencianes que practiquendes de les institucions valencianes cada dia. I fomenten en diners publics un eixercit d’estomacs agraïts. Un atra vegada tracten al valencià com a dialecte del seu català. Un eixercici més de tractar de fer a esta terra una provincia de segona de Catalunya i ara fomentat des del partit catalaniste de Compromís.
