Sant Vicent Ferrer, Cultura i Historia Valenciana

Despuix d’acabada la Semana Santa, el calendari festiu valencià no para mai. Ara toca la festa de Sant Vicent Ferrer. Una festa que molts creuen a soles del Cap i Casal pero que s’exten per varies poblacions de la nostra Comunitat Valenciana.

Sant Vicent Ferrer memoria de la Cultura Valenciana

En la Cultura Valenciana està molt present en lletres dorades el nom de Sant Vicent Ferrer, predicador, dominic i filosof. En el Sigle d’Or de la Lliteratura en Llengua Valenciana, el sigle XV, Sant Vicent va escriure multitut d’obres lliteraries. En els seus viages per Euroipa va extendre l’evangeli en els seus sermons.

Sempre va fer els seus sermons en terres valencianes en Llengua Valenciana, i es un dels patrons de la Ciutat i del Regne de valencia des de 1455 despuix de la seua canonisacio com a Sant de l’Iglesia Catolica.

Junt a atres grans autors de lliteratura en llengua Valenciana com Sor Isabel de Villena, va contribuir a esta floracio cultural del sigle XV constituint el Primer sigle d’or lliterari en espanya, per davant de la llengua espanyola inclus.

La Figura de Sant Vicent

Ordenat sacerdot cap a 1378, fon elegit Prior del seu Convent de Valencia en 1379, pero renuncià a l’any següent, sent provablement una de les causes la seua acceptacio de Climent VII. I es que el cardenal Pere de Lluna, que participà tant en l’eleccio d’Urba VI com en la contraeleccio de Climent, li havia encarregat sermonar en Valencia a favor de la llegitimitat d’est ultim. Per atra part acompanyà responent a la seua expressa peticio al citat cardenal en les seues visites a les Corts de les Corona de Castella i d’Arago, en el fi d’inclinar als monarces a favor de tal obediencia.

Tornà a Valencia i en 1385 fon nomenat Professor de Teologia en l’Escola catedralicia. Foren els anys mes tranquils i fecunts de la seua docencia escolar, pero en els que no abandonà la predicacio. En 1389 fon nomenat Mestre en Teologia i Predicador General. Renuncià a la seua catedra en la Seo valentina en 1390, sent nomenat dos anys despres confessor de la regina Na Violant. Pere de Lluna, elegit Papa en el nom de Benet XIII, li cridà a la Cort pontificia d’Avignon en 1395. Vixque dos anys en la Curia, com Capellà, Confessor del Papa i Penitenciari Apostolic.

La predicacio

La seua salut se resenti greument i, en el curs de la malaltia, tingue una experiencia espiritual que per ad ell fon decisiva: Crist, acompanyat de Sant Dumenge de Guzman i sant Francesc d’Asís, li encomanà anar pel mon a sermonar l’Evangeli. En el primer moment soles consegui permis per a residir en el Convent dominicà de la ciutat, pero el 22 de novembre de 1499 finalment se despedi del Papa i se consagrà totalment a la predicacio per bona part d’Europa occidental. Anava en calitat de Legatus a Latere Christi, en amples poders de Benet XIII.

Fins 1408 estigue sermonant per França i Italia. A principis de l’any següent, entrà en Espanya, d’a on havia eixit dotze anys abans. El 12 d’abril de 1412 estava en la ciutat de Casp per a mediar en el pleit successori de la Corona d’Arago que se plantejà a la mort de Martín I l’Huma. Havia segut elegit representant del Regne de Valencia, junt en el seu germa, el cartoixà Fray Bonifaci Ferrer, i atres. El posterior 28 de juny, ell mateix feu publica de manera solemne la sentencia final a favor de Ferrando d’Antequera, infant de Castella.

Sermons en atres països

Continuà sermonant no soles per terres de la Corona aragonesa sino del sur de França. Precisament a Perpignan acodiren l’emperador Segismundo, representants del Concili de Constanza que s’havia iniciat en 1414, i el rei Ferrando I d’Arago, per a negociar la renuncia de Benet XIII. Este, no obstant, no acceptà i el 6 de giner de 1416 Vicent anuncià en la catedral de dita ciutat la substraccio de l’obediencia del rei d’Arago al Papa Lluna. Li demanaren en insistencia que assistira al Concili de Constanza, pero ell sempre senyalà en que se sentia urgit de manera irresistible a continuar l’evangelisacio dels homens del seu temps. Continuà sermonant per terres franceses, evitant les zones afectades per la Guerra dels Cent Anys -que s’havia iniciat en 1339- i que per atra part, eren mes directament controlades per París.

Despres d’estar pel Migdia frances, s’internà en l’Auvernia, passant despres a la Bretanya, a on transcorreran els ultims mesos de la seua vida. Falli en Vannes el 5 d’abril de 1419. El seu sepulcre se troba en la catedral de la ciutat. Fon canonisat pel Papa d’orige valencià Calixt III en 1455.

Els milacres de Sant Vicent, una joya del teatre viu

Estos «Milacres de Sant Vicent» son representacions teatrals infantils, Obres curtes dramatiques, que s’escenifiquen en el carrer sobre uns escenaris decorats en tematica religiosa i coneguts com altars de Sant Vicent, que passaren de lo merament plastic a constituir-se en escenaris genuïnament dramatics.

La representacio dels milacres o Milacres de Sant Vicent Ferrer constituixen una joya del teatre espanyol. En virtut de la seua pervivencia multisecular i el numero de les peces escrites, son una de les manifestacions mes significatives del teatre valencià.

Senyes abundants porten a creure que en 1817 s’obri un periodo que va fins 1850 i en el qual se pot registrar casi cada any l’aparicio d’un Milacre coma  obra escrita. Aixina, aplegà un moment en el que el corrent teatral i la tradicio ornamental dels altars galliponters foren convergint fins compondre eixa nova realitat que ha aplegat fins nostres dies baix el nom de milacres o Milacres dels Altars de Sant Vicent. Este nou fenomen arrancà quan, en llocs tradicionals de la ciutat, unes companyies de chiquets, dins ya del mes pur teatre hagiografic i basades en la figura de Sant Vicent Ferrer, efectuen representacions sobre Altars o Cadafalcs adornats en riques teles en caprichosos pabellons presidits, generalment, per una image del sant. Montats a l’aire lliure en una plaça o carrer, o davant la fachada d’una esglesia, en motiu de la festivitat del taumaturc valencià.

Bernat i Baldoví, Escalante o Constantí Llombart autors d’obres de Milacres

Els autors de milacres en el segle XIX pertanyen a l’elit cultural de l’epoca. Entre els autors de cert renom trobem a VICENT BOIX, JOSEP BERNAT i BALDOVÍ, FÈLIX PIZCUETA, EDUART ESCALANTE o CONSTANTÍ LLOMBART, entre els que se troben representants de la Reinaixença valenciana.

Des de l’ultim terç del segle XIX molts dels autors dels texts de MILACRES escrits en poesia valenciana foren membres de Lo Rat Penat. Aixina, numerosos i ilustres ratpenatistes formen part d’este elenc d’autors de milacres representats des de llavors, i encara hui, en els altars vicentins. Des de els anys cinquanta del passat segle te lloc un interessant revitalisacio de la creacio de milacres.

Lo Rat Penat com a conservadora de la tradicio

A partir de 1940 l’evolucio social valenciana portà una important tendencia a l’us del castella. En el consegüent i creixent dificultat per a poder trobar chiquets en un domini del valencià suficient per a fer-los capaços de realisar en dignitat la representacio dels milacres en llengua valenciana. Lo Rat penat era sensible a tal situacio progressivament  de castallanisacio. Per lo que, a fi d’estimular la calitat llingüistica i d’expressio valenciana tant en els Llibrets com en els menuts actors, institui un concurs de milacres. Organisat en colaboracio en el Patronat de la Joventut Obrera, quedant poc mes tart l’institucio ratpenatiste com unica entitat convocant i organisadora del concurs.

En 1943 se constitui l’Agrupacio Vicentina, que passaria mes tart a cridar-se Junta Central Vicentina de les Associacions en el fi d’agrupar els esforços. Per aconseguir que no nomes les barriades en els seus altars, sino la ciutat sancera, celebraren dignament cada any la festa del seu preclar fill Sant Vicent Ferrer.

Els altars vicentins

Hui en dia son prop d’una vintena els altars i varies associacions que configuren la festa de Sant Vicent Ferrer més alla de les creus del Cap i Casal.

  • Altar del Carrer de la Mar.
  • Altar del Mercat.
  • Altar del Tossal.
  • Altar del Mocadoret.
  • Altar del Carme.
  • Altar del Pilar.
  • Altar de Russafa.
  • Altar de la Plaja.
  • Altar de l’Angel Custodi.
  • Altar del mercat de Colón.
  • Altar de Chirivella.
  • Cofradia de S. Vt. Ferrer de Llíria.
  • Cofradia de S. Vt. Ferrer de la Canyada ( Paterna).
  • Altar de Chirivella.
  • Altar de Ribarroja del Turia.
  • Altar de Meliana
  • Altar de l’Almassera.
  • Altar de l’Eliana.

Tambe està present les Festes del Chiquets del Carrer de Sant Vicent, aixi com el Colege imperial de chiquets orfens de Sant Vicent i la Pila Bautismal, entre atres.

Un 25 d’Abril i Sant Vicent

Este fi de semana toca cultura i historia valenciana i honrar al nostre patro Sant Vicent Ferrer. Enguany el calendari ha fet que coincidixca Sant Vicent en una atra data historica per als valencians, el 25 d’Abril. A on conmemorém la Batalla d’Almansa, el principi del fi del Regne de Valencia a mans de Felip V de Borbó. Qui va en el Decret de Nova Planta eliminar els Furs de la Ciutat i Regne de Valencia.

Enguany l’Altar de Chirivella ha guanyat el primer Premi en el Concurs de Milacres.