Hui 25 d’Abril día de Les Corts Valencianes es conmemora la Batalla d’Almansa, en que les tropes del Archiduc Carles V proclamat rei en Valencia, va perdre la guerra de successio front a les tropes de Felip V, el borbo.
Esta batalla va supondre la marcha de les tropes de Felip V sobre Xativa i el seu incendi total, d’ahí el nom dels cremats o socarrats i que en la ciutat estiga cap avall el quadre d’este rei d’espanya. Posteriorment, un Decret de Nova Planta va eliminar l’autogovern dels valencians. Suposant la fi dels Furs de Valencia i de les Corts Valencianes, de qualsevoil resquici d’autogovern valencià. Aixo va ocorrer el 1.707.
Recuperacio de part de l’autogovern i per la porta de darrere
Va ser a soles en 1.982 i a traves de l’aprovacio de la espanya de les autonomies que la Comunitat Valenciana, l’antic Regnde de Valencia va recuperar el govern de la Generalitat Valenciana i el parlament valencià de mans de les Corts Valencianes. Una atra vegada no es va reconeixer la nacionalitat historica dels valencians ni la seua historia. Arribant a la Constitucio per un articul de porta de darrere a l’autonomia.
Un estatut dels valencians que va ser reformat en 2006 per les Corts Valencianes, sent el primer parlament que demanva la reforma del seu estatut. Va ser aprovat en el parlament valencià el 1 de juliol del 2005 en un text pactat per les dos principals forçes parlamentàries ( PP i PSOE) i els vots en contra de l’entesa valenciana de esquerra radical.
En el text dut a Corts Generals el debat sobre el valencià-català va empanyar la tramitacio que va tardar prou, encara que finalment el nou text parle d’idioma valencià no especifica si es propi o dins de l’unitat del català pretesa per forçes independentistes i ultranacionalistes catalanistes.
Estatut i autogovern retallat
De nou fins a tres recursos d’inconstitucionalitat presentats des del PSOE i el PP tombaren part de l’articulat per part del Tribunal Constitucional d’Espanya. Negant el dret a decidir sobre eld ret civil i per tant a llegislar. Una nova afrenta als valencians perpatuada en 2016 i que continua vigent.
Enguany Chimo Puig i l’esquerra ha celebrat a bombo i platillo un aniversari d’un Estatut retallat i Chimo en el seu discurs ha evitat mencionar la refoma del 2006 en tot moment. «Cap geperut es mira la seu chepa». Aixi, Puig ha evitat mencionar el retall de lautogovern.
Ni rastre de l’agenda valenciana
Tampoco tenim rastre de cap poder valencià en Madrit ni de l’agenda valenciana tantes vegades mencionada pels nostres dirigents. Els problemes s’acumulen, en un Estatut retallat i en la pijor financiacio autonomica mai vista, i sense cap voluntat politica de millora. Lastrant el nostre futur i nugant el nostre present al deute.
Una gestio desbocada del Consell que unit a la falta de financiacio ha desbocat els conters valencians, disparant el deute public i una vegada més, comprometent el futur de tots els valencians.
¿Hi ha algo que celebrar? Puix pareix que no, pero els nostres dirigents de la Generalitat Valenciana no podien perdre la picaeta i el rebombori d’un bon event pagat en diners de tots. Un tre 25 d’abril que continuem humillats i sense politics que nos defenguen.
Ni vergonya tenen els nostres dirigents. Inclus alguns que han estat vivint del cuento en Madrit 12 anys i aplaudint a sanchez ara afirmen que si son candidats defendràn els interessos valencians. Els mateixos que demanaven asfixiar economicament al port de Valencia. ¿defensa dels interesos propis dels valencians o uns atres aliens a estes terres?. Vergonya de politics valencians.
