Qualsevol idea pot ser escrita? Qualsevol idea íntima, caldria remarcar-ho. ¿És un risc plantejar una qüestió fora de temps? ¿De veres podem retornar a l’existència allò que no fon expressat ni dit? Estos preguntats solitaris, com si et descobriren el món o estigueren a punt de fer-ho, no se’t plantegen des del pensament d’afers de turbulència o políticament incorrectes, sino des de la vergonya, vullc dir, des de la consciència d’un saber: a una edat concreta, determinades qüestions privades resulta odiós o ridícul manifestar en públic, i més encara per escrit. I la pregunta de l’inici d’este paràgraf, trobe, és una d’eixes qüestions. Qualsevol idea pot ser escrita? ¿I com hauria de ser escrita? I per a què en especial?
Com en el famós tema de Milton Nascimento, aquell que ens advertix que hi ha cançons i hi ha momens, també hem d’arribar a una conclusió pareguda: hi ha preguntes o idees i hi ha moments. Una idea o una pregunta fora del seu instant són com l’agraïment que no donàrem, o com aquell bes perdut en el país de les impossibilitats, i segurament per a bé. No es pot tornar arrere. Mai. Així que la resposta fàcil és negativa: no totes les preguntes poden formular-se fora del temps específic que en va vore nàixer la necessitat, i, per tant, no totes les idees (íntimes) poden ser escrites impunement. I si les plantegem no estarem recuperant una època perduda, sinó femant l’única de la qual som, més o manco, amos.
La memòria o la capacitat de recordar, o d’escriure la memòria, no significa pegar-li voltes a preguntes vingudes de l’ahir per a allumenar el present. No se soluciona res, no hem d’enyorar res, almenys en l’escrit. I sobretot no hem de pouar idees de la vida morta, que és qualsevol fet passat.
Certes qüestions, i açò és una cosa distinta, es prolonguen des de dècades arrere fins al hui en què vivim. No han canviat. Potser no les formulàvem partint de la mateixa intensitat, o ara, al final de la madurea, les mirem des de punts de vista alternatius. Eixes idees no són filles d’un moment, ni les preguntes que se’n seguixen. I és lícit plantejar-les. Ara bé, el restant de dubtes que es quedaren penjant del desig l’hem de mantindre per sempre entre els secrets que alça el cor. Per este motiu, qualsevol idea pot ser escrita, sí, qualsevol pregunta formulada. Pero hi ha un temps per a cada cosa. I la saviea és entendre, cada dia, a on estem.
