Les notícies que llegim en els mijos de comunicació que parlen de l’expulsió de la docència de professors del sistema educatiu valencià, per no tindre capacitació per a impartir classes en valencià són una realitat estructural, i m’explique:
Maria José Català va catalogar les places docents del sistema com places únicament en «valencià» en la seua etapa de Consellera d’Educació
Fon durant el mandat de Maria Josep Català (al paréixer, blaneta davant el sindicat catalaniste STE-PV i no sabem per qué) llavors consellera d’educació nomenada pel castellonenc Fabra. Fon ella la que catalogà totes les places docents del sistema com places en valencià. A continuació PSOE i compromís continuaren la llavor d’esta consellera.
No podien nomenar-les, com places en català. L’idioma oficial de la nostra nacionalitat és el castellà, junt al valencià, que gojarà d’especial protecció. Fon durant el mandat del PP que se publicà l’orde 17/2013 del 15 d’abril per la qual se regulen les titulacions administratives que faculten per a l’ensenyança en valencià i del valencià i atres llengües. Està orde regula el títul de capacitació que fon exigit per a l’impartició i accés a la docència del sistema educatiu valencià. Regulava un periodo, per a que el personal al servici de l’administració educativa adquirira esta capacitació de diversos modos. Be per la junta qualificadora en un curs de didàctica adicional. O també be per tindre algú curs en certes universitats, incloent universitats privades. Inclús per tindre titulacions anteriors que també facultaven per a la dita impartició, com fon el meu cas.
De la mateixa manera excloïa dels concurs de trasllat a places en llocs de predomini llingüístic valencià, ad aquells funcionaris que no tingueren la capacitació. De la mateixa manera, els funcionaris interins tampoc podien accedir a les places catalogades en valencià si no tenien la capacitació.
La Conselleria del ram, en negociacions en els sindicats, fonamentalment UGT ensenyança, otorgà periodos d’adaptació i d’adquisició de la capacitació durant tres anys, que posteriorment fon ampliat per atres tres.
Varies vies d’obtindre la capacitació
Fon prou senzill: soles tenies que anar o be a la junta qualificadora, o be a una proba de nivell, o be a un curs d’una universitat privada, en un mòdic preu podies adquirir la titulació pròpia de l’universitat i en este paper, accedir al títul administratiu de capacitació per a l’ensenyança en valencià. Soles un chicotet esforç, econòmic (ya contaven en un sou públic), un atre esforç d’assistència a classe, presencial o a distància, i el major de tots: Tragar-te les mentires i manipulacions del sistema. També és cert que lo que s’ensenya és a produir mensages coherents en ¿valencià? Estes capacitats adquirides servixen per a qualsevol atre idioma, estimat llector, lo que llig vosté és el millor eixemple.
Aixina que molts professors acodiren als dits cursos, obtingueren la seua capacitació, i tan pronte com l’obtingueren la varen fer servir, i en acabant la depositaren en el calaix, continuant donant les seues classes en l’idioma de preferència del alumnat, en valencià que se parla per lo carrer o en castellà. Fon aixina de senzill.
En 2018 este govern elimina totes les víes de capacitació que no siguen passar per la Junta qualificadora
L’orde 35/2018 de 22 d’agost rectifica l’orde anterior de 2013, incloent, ara, als professors de les ensenyances de regim especial (musicals, artístiques, etc.) i rectificava les condicions per a la capacitació, exigint soles un nivell C1 de la junta qualificadora de la conselleria d’educació, oferint a la vegada cursos per a conseguir este nivell C1 als funcionaris, tant interins com de carrera. Donant un determini de tres anys per a conseguir la certificació C1
¿Han tingut temps i mijos per a obtindre-la? Al meu parer, si. Independentment de les circumstancies personals de cada u. Cada persona és un món, fa lo que entén que deu de fer, en sa circumstància.
A la fi, per que a una consellera del PP se li va ocorre este desgavell d’acreditació, que per cert esta consellera poca cosa va fer per a millorar, sobretot en el desenroll de la formació professional inicial del sistema educatiu valencià. Tenim a dos professors de música (suponc que seran més de dos entre totes les ensenyances) expulsats del sistema educatiu per la senzilla raó de no tindre un paper que acredita la seua competència llingüística en valencià.
Devem de supondre que si són competents en llengua castellana. Estrany pareix que l’exigència per al valencià del C1 i no per al castellà a les persones que són natives en valencià. ¿hi haurà una atra raó? Blanc i en botella… Orchata.
