3 de març Dia de la Llengua y Cultura Valencianes
Hui 3 de març celebrem el Dia de la Cultura i Llengua Valencianes, una efemeride que passa desapercebuda per a la gran majoria de la poblacio.Es una data per a reivindicar i promoure, pero tambe reflexionar.
Reivindicar perque es hora de reivindicar Lo nostre, lo autocton, recordant nostre passat glorios a on tinguerem el primer Sigle d’Or de la Lliteratura, el segle XV, el Segle d’or de la Llengua Valenciana, tan prolific en obres lliteraries.
Nostre gloriós passat com a Poble
Cap recordar nostre passat, posar-ho en valor i figir dels falsos profetes que obliden que abans del Regne Cristia de Valencia, ya existiem com poble. Ademes, els recorde que no anavem precisament en «taparrabos». Ya que fins i tot teniem grans poetes com Abben Al Abbar, que escrivien en eixe mossarap primigeni de la Llengua Valenciana.
M’honra recordar el meu passat personal, -permitiu-me contar-los sobre aixo-. Quan el meu antecessor Zayd Abu Zayd Al-Ah-Rahmann III fon l’ultim rei almohade de la Taifa Musulmana de Valencia i Murcia. Quan Zayyan se sublevà en l’interior de les muralles de Balansiya. La mes bella ciutat amurallada.
Quan Abu Zayd se converti al cristianisme despres de com diu la llegenda se li apareixque en Caravaca de la Creu la Creu de Caravaca, se converti al cristianisme prenent el nom d’un vell amic que havia fallit. Un noble catala. Prengue el nom de Vicent Bellvís. Des de llavors fon amic del rei Jaume I i fon nomenat senyor del regne.
Regne cristia de Valencia
Un regne de Valencia en Furs propis, i per primera volta en uns Furs que representaven tant a la Ciutat com al regne en el seu conjunt. Un cos llegislatiu que aplegà a tindre mes de 1500 lleis. D’elles, el primer centenar corresponien unicament al Cap i Casal del Regne, mentres que el restant eren d’aplicacio per a tot el regne.
Uns furs que eren costums que per primera volta eren plasmades com cos llegal escrit. Pero ademes, Jaume I per a que foren coneguts per la societat els traduiren a la llengua local.
En una bandera que va ser la primera que oficialment representava un territori i en rang de Real.
Tornar al present per a crear un futur
Ya sabem part de nostre passat, que devem coneixer-ho, pero parlem del present, de nostres vulnerabilitats. No podem viure permanentment del passat, a on mos hem quedat ancorats en el passat. Un valencianisme que hui ningu sabriem be com definir-ho, pero al que li sobren falsos mesies que tornen una i atra volta a plantejar les mateixes solucions als vells i nous problemes. 50 anys despres seguixen en el mateix pla i tindran els mateixos resultats.
Hem de pensar en gran, pero ser conscients i en els peus en el sol. Hui nostra societat es diversa, igualitaria i molt distinta a la del passat. Els valors i referencies han canviat i sembla que moltes institucions valencianistes han quedat ancorades en el passat del que volen seguir vivint. Ya es hora de fer una societat valencianista que viva el present i talle el futur.
Poc a poc, encara que llents anem conseguint passos en el bon cami, per a fer una massa social, en associacions ecologistes i LGTBI, en colectius que se preocupen de l’igualtat i que colaboren en protectores i refugis animals i colaboren en colonies felines. Sembla que tornem a prendre el pols d’una societat actual que sembla que perguerem pero estem recuperant.
Reflexio per al futur
Hui es un dia de reflexio per a fer-mos un futur comu, una societat a on ningu quede arrere i siga lliure, igualitaria i diversa, a on mos enriquim per la diversitat. Pero respectem a l’atre. A on sigam els millors com ho hem segut sempre, a on protegim a la nostra agricultura en connivencia en nostre Mig Ambient. A on l’investigacio i el desenroll siga un sector clau tecnologica.
Cregam nostre potencial, vixcam el present i respectem el passat.
Vicente Manuel Bellvís
Valencianiste de cor i de cap. (Escrit fet en Llengua Valenciana en Normes del Puig)
