– La permanencia de l’estatua de Vinatea
El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, associacio cultural que te entre els seus objectius la promocio i defensa dels valors i senyes d’identitat valencians, sabedora de la decisio sobre el proyecte de remodelacio de la Plaça de l’Ajuntament de Valencia ciutat, que inclou la retirada de l’estatua monument a Francesc de Vinatea, vol manifestar el seu desacort i la seua preocupacio.
-
Tan noble figura, defensora de les llibertats valencianes –amparades en el Furs–, no mereix ser bandejada de la seua actual ubicacio.
Hem de recordar que en 1333 estava a punt de produirse un fatidic atac a l’integritat territorial regnicola quan Alfons II, el Benigne, pressionat per la seua segona esposa, Elionor de Castella, prengue la decisio real de fer donacio testamentaria al seu fillastre d’algunes viles reals. Francesc de Vinatea, morellà d’orige i home de lleis, afincat en el cap i casal, sent jurat en cap, no dubtà en assumir l’arriscada responsabilitat de presentar-se davant del rei i exigir la revocacio de dita decisio, armat en la força de la rao i dels Furs, que el rei havia jurat. El rei feu honor al seu jurament i s’evità el contrafur.
En esta accio, d’aparença simple pero intensament representativa de les qualitats personals dels implicats, ilustrativa de la societat valenciana de l’epoca i carregada d’un profunt simbolisme, Vinatea es convertix en l’heroe que molts pobles voldrien tindre en la seua historia; civil i civilisat, en inspirada definicio de l’ilustre Miquel Adlert Noguerol.
Ademes del nostre desacort en la retirada del monument, volem manifestar la nostra inquietut perque, per a la defensa de la mateixa, s’estan utilisant justificacions que sonen mes be a excuses i, en particular, s’està intentant, per part d’alguns mijos i personages, de desprestigiar a Vinatea fent una manipulacio malevola de la seua biografia, en concret sobre el fet circumstancial de la mort de la seua dona i l’amant d’esta, que se resolgue d’una manera propia per a l’epoca en que succei –per mes que hui resultaria inacceptable– i pel qual el nostre heroe es posà en mans de la justicia i fon eximit de culpa. I lo mes preocupant es pensar que la rao d’est intent de descredit siga precisament eixe simbolisme que representa Vinatea i que ad alguns els resulta tan molest.
Confiem en que les autoritats es posen al costat del poble, com feu Vinatea, i mantinguen la seua estatua en el lloc que ocupa, i que treballen ademes en posar en valor el fet que protagonisà, i en popularisar-lo, per a que, quan se complixca el septim centenari de la seua valerosa accio, dins d’a penes onze anys, la plaça mes emblematica del Regne de Valencia constituixca el marc principal de la celebracio que se mereix.
