El 10 de febrer de 2023 se complixen els mil quinze anys de la fundació del Regne de Valéncia pel rei Mubarak I. Per tal fita, des de Convenció valencianista van a fer una serie d’actes l’11 de febrer.
Convenció Valencianista i la seua celebració
🟢L’any passat ya celebrarem esta efemeride en el centre de la capital, prop del lloc a on es van desenrollar els acontenyiments originals.
👉Enguany, de la ma de Carles Recio, qui fon president de la Comisión Cultural del Milenari del Regne de Valéncia en 1009 mos traslladem a Russafa, a on el flamant rei de Valéncia tenia el seu palauet de retir. Desde la porta de l’església de Sant Valer farem un recorregut per tres punts destacables d’est espai urbà i per supost repassarem com va ser possible que en l’any 1009 Valéncia es constituira en un regne independent.
La constitució del Regne de Valencia molt abans del conegut Regne Cristià de Jaume I
El valencianisme necessita un ajustament general de tot el seu argumentari perque ha partit des dels seus orígens d’una base interessadament aliena. La gran influència espanyolista i pancatalanista han impregnat les seues raons d’una manera ingènua i insòlita. Dins d’estes premisses desconcertants el valencianisme manté insensatament i d’una manera automàtica que el fundador del Regne de Valéncia es Jaume I, quan la realitat històrica ens demostra que va ser Mubarak I qui el fundà l’any 1009, despuix de la fragmentació del Califat de Córdova.
La realitat històrica i social del Regne de Valéncia des de 1009 a 1238 està incomprensiblement amagada, fins el punt de negar-li la seua categoria de regne i utilisar despectivament la paraula «taifa» per a denigrar-lo.
El valencianisme ha de tindre clar els orígens, els continguts i el llegat del Regne de Valéncia en la seua integritat, quan els mossàraps, perfectament documentats en l’etapa del Cit, seguien usant la llengua romanç que hui nomenem llengua valenciana.
Mubarak proclamà l’independència de Valéncia
Mubarak proclama l’independència de Valéncia en el moment de pèrdua de cohesió de l’imperi islàmic (califat). En dos ocasions, baix els almohades i baix els almoràvits se recupera eixa unitat islàmica, pero en el moment en que el poder central islàmic decreix, eixa creació política del Regne de Valéncia torna a emergir en força. De fet, si Jaume I pot entrar en Valéncia es gràcies a la guerra civil que enfrontà al rei Zeit (Zeid Abu-Zayd) i al rei Zayan (Zayyan ibn Mardanis). Jaume I comprà els drets de la corona a Zeit, i en acabant desposseïx per la via violenta a Zayan.
Comissió per a commemorar el Primer Milenari del Regne de Valencia
En l’any 2009 es formà una comissió valencianista per a commemorar el primer milenari del Regne de Valéncia. La Generalitat Valenciana presidida per Francisco Camps, que ara es tan valencianiste, es va inhibir completament, i igualment feren les diputacions i els ajuntaments. No hi hagué cap organisme oficial que donara soport ad esta iniciativa, en contrast en les comissions oficials que es montaren per al «milenari del Regne de Dénia», que va ser disfrassat baix el nom de «Taifa de Dénia» per raons evidentment pancatalanistes, i la colossal comissió que es formà sense complexos per a festejar en Granada el «Milenario del Reino de Granada», la qual contà en ajudes institucionals i empresarials, principalment per part de «Aguas Lanjarón», lo que donà a la campanya una visibilitat estatal molt ampla.
El Regne de de Valencia baix domini musulmà
El Regne de Valencia estigué en poder de Mubarak i Muzzafar des de 1011 a l’any 1021. Inclús acunyàren moneda pròpia del Regnde de Valencia.
En 1021 aplegà al tro del Regne Abd al-Aziz ibn Ámir ( era nét d’Almanzor i de Sancho II Abarca). Fundà la dinastía amirí en Valencia. En molts llibres el Regne es confon en una taifa, pero va ser un dels més importants de la primera mitat del sigle XI. Durant el seu regnat va construïr una nova muralla defensiva del Cap i Casal. Tambe el Palau del Real anomenat com Almunia o casa de camp del rei.
Pèrdua del Regne i recuperació
Morí en 1.061 i el succeï el seu fill Abd al-Málik ben Abd al-Aziz al-Mansur qui va aguantar el Regne de Valencia fins a la seua mort el 1.064, quan el seu sogre Al-Mamún de Toledo agarrà el Regne i el va incorporar a la Taifa de Toledo.
Valencia va ser un territori entre dos de les taifes més importants, Saragossa i Toledo, pero la presió de les tropes cristianes van fer caure Toledo, iAl-Cádir vingué cap a Valencia. En febrer del 1086 acodí a les portes de la Ciutat, protegit per tropes musulmanes i per un contingent castellà. Havia entregat Toledo a canvi de fer-se en el poder de Valencia. Varios díes després, els notables de la Ciutat li obriren les portes i l’acceptaren com a nou rei de Valencia.
El Cit
Els problemes entre les denominades com a Taifes, els Regnes musulmans no pararen i al-Cádir, va vore’s asediat en Valencia per l’ emir de Tortosa y Denia. El soberà valencià demanà auxili a Alfonso VI i a l’emir saragossà.
Qui va finalment auxiliar al rei de Valencia va ser el Cit que desbaratà l’asedi de l’emir de Tortosa. Qui ademés va parar les intencions de l’emir de Dénia i va derrotar al comte de Barcelona. Va ser el protector del rei Al-Cádir, el Cit quedà com autoritat suprema de tota la regió.
En 1092 una rebelió interna es va fer en el poder i va fer caure Al-Cádir, qui no va poder protegir el Cit, caiguent de nou el Regne en mans musulmanes.
El Cit va asediar de nou la Ciutat davant la rebelió musulmana i la va fer caure en les seues mans atra volta el 15 de juny de 1.094.
La mort del Cit i el govern dels almoràvits i almohades
El Cit governà Valencia junt a la seua doma Jimena, pero va morir en la Ciutat el 1099. Jimena finalment va tornar a Castella i la Ciutat i Regne va caure de nou en mans musulmanes dels almoràvits l’any 1.102.
Pronte el govern musulmà va tindre problemes. Finalment Valencia i el seu Regne va caure en mans dels almohades vinguts des d’Africa en el sigle XII.
Els dos grups, almohades i almoravits no aconseguiren fusionar a la gent d’aci en la gent vinguda des d’Agrica i tingueren molts problemes.
Zayd Abu Abd Al·lah governà de 1190 a 1213 i son fill Zayd Abu Zayd (de 1213 a 1229). Abu Zayd va tindre una nova rebelió de Zayyan i finalment pactà la rendició en Jume I de la Ciutat i del Regnde de Valencia. Abu Zayd es convertí al cristianisme i adoptà el nom cristià de Vicent Bellvís. Sent en el Regne Cristià un senyorio part del Regnde Valencia en terres en diverses comarques del regne de Valencia.
