Carabantes era molt més que un faller: era una institució viva. President de l’Agrupació de Falles del Marítim, ànima del Barri Beteró, tertulià apassionat en «Tot és Festa», colaborador en el programa radiofònic «Fòra de Cobertura», director i actor en les nostres escenes, creatiu sense llímits en les Gales de la Cultura… Era el fidel reflex d’un home que no entenia la vida sense festa, sense germanor i sense compromís en lo nostre.
Des de jove, Julián es va entregar en cos i ànima a les Falles, pero va saber dur eixa passió també al camp, lliteralment, com l’entranyable i carismàtica mascota del Valéncia CF.
Va fer del seu paper un pont entre el deport i la cultura popular, i ho va fer en gràcia, entrega i un carinyo que encara hui molts recorden en una mescla de somriure i emoció.
No hi havia escenari faller en el que no haguera deixat llegat, ni casal a on no fora conegut.
Va morir, desgraciadament, fent lo que més amava, fent falla, fent valenciania.
Lo Rat Penat, que compartia en ell el fervor per les nostres tradicions, vol fer un reconeiximent públic a la seua trayectòria, pero sobretot a la seua persona. Julián Carabantes ha segut, és i serà un referent per a les generacions falleres i valencianistes que vindran. Que la flama de la seua passió seguixca encenent cors, cada març i cada dia de l’any.
Descansa en pau, Carabantes.
