Benimaclet va viure anit una jornada especialment emotiva en la celebració dels VI Jocs Florals de Benimaclet, una cita que recupera una de les tradicions lliteràries més importants del poble i que, noranta anys després, torna a reunir en un mateix acte poesia, cultura, llengua valenciana i memòria.
La cerimònia, celebrada en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, va reunir autoritats, representants d’entitats culturals i veïnals, membres del món faller, poetes, investigadors, premiats i numerosos veïns, que volguerem acompanyar a l’organisació en esta nova edició d’una justa lliterària que començà en 1931, quan un grup d’intelectuals valencianistes de Benimaclet impulsà els primers Jocs Florals.
U dels moments més esperats de la nit fon la proclamació de Sònia Escrich i Andreu com a Regina dels VI Jocs Florals de Benimaclet, acompanyada per la seua Cort d’Amor, formada per Carla Pellicer Candela, Carmen Cervantes Sanz, Estela Contell Martín i Micaela Tatay López.
Sònia Escrich, que cursà en Benimaclet i es graduà en Enfermeria en 2025, és fallera des del seu naiximent i representa una generació de jóvens compromesa en la conservació de les tradicions valencianes. La seua vinculació en la cultura popular, la lliteratura i les costums del poble la convertixen en una magnífica embaixadora de l’esperit dels Jocs Florals.
En la seua proclamació, Sònia Escrich passa a formar part de la història d’esta institució junt a les anteriors Regines: Josefina Gil (1931), Soletat Sanchis (1934), Dolors Vecina (1935), Cristina Mares (2024) i Pau Cuenca (2025).
Alexandrina Fornas Buil, Flor Natural
La Flor Natural, principal guardó poètic dels Jocs Florals, fon enguany per a Alexandrina Fornas i Buil, autora del poema presentat baix el lema «Ho saps».
La concessió d’esta distinció va tindre, ademés, una especial significació per a l’història cultural de Benimaclet. Alexandrina Fornas és neta d’Eduart Buil, eminent poeta i periodiste benimacleter, una de les grans figures de la poesia valenciana del seu temps, que hagué de patir l’exili en acabant de la Guerra Civil.
D’esta manera, la Flor Natural torna a unir dos generacions d’una mateixa família en la història lliterària de Benimaclet. La neta d’un poeta que va haver de viure llunt de la seua terra ha sigut reconeguda ara, en el mateix poble, per la calitat de la seua poesia en llengua valenciana.
Alexandrina Fornas va rebre la Flor Natural i el diploma corresponent i, en un dels moments més emocionants de la nit, va llegir davant del públic el poema guardonat i posteriorment uns versos dedicats a la Regina.
Englantina, Viola i restants guardons
L’Englantina d’Or fon concedida a Ampar Cabrera i Sanfèlix, pel poema «Llar», dedicat a Benimaclet, mentres que la Viola d’Or recaigué en Joan Josep Serra i Martí, pel poema «La Fe d’un poble pels Sants Patrons».
El Premi de Poesia en Castellà Emili Baró fon per a Immaculada Ballester, pel treball «Manos ajadas».
El Premi d’Investigació Eduard Buil fon concedit ex aequo a Consol Monsó i Lacruz, per «Odonomàstica de Benimaclet. Els carrers dedicats a dònes», i Antoni Atienza i Peñarrocha, per «Ventura Pascual. Un mestre de Benimaclet».
Per la seua banda, el Premi de Narrativa Carles Salvador fon entregat pel President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro Raga, el qual va oferir al públic un discurs en el que va defendre la valencianitat i recordà la relació entre Lo Rat Penat i el Centre Instructiu Musical. El premi anà a parar a Maria Teresa Peiró i Lorca, pel relat «La veritat de la terra», mentres que l’accèssit fon per a Miquelo Garcia i Maldonado, per «El Crist de la Providència i unes atres històries».
Ricart Folgado, Mantenedor
La cerimònia tingué com a Mantenedor a Ricart Folgado i Bisbal, farmacèutic i una de les figures més destacades del valencianisme cultural contemporàneu.
Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana, membre de la Junta de Govern i bibliotecari de Lo Rat Penat, Folgado és poeta, narrador, ensagiste i investigador, en una extensa obra publicada íntegrament en llengua valenciana.
Ha segut president de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, fundador de diverses entitats culturals i copropietari de l’editorial L’Oronella. També ha desenrollat una intensa llabor en el món faller com a historiador, articuliste i autor de llibrets.
El seu discurs va posar el punt final a una nit dedicada a les lletres valencianes i a la defensa i promoció de la nostra cultura.
La cerimònia va contar en la presència de diverses autoritats i personalitats del món cultural i associatiu valencià, entre elles el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valéncia, José Luis Moreno; el director general de Participació de la Conselleria de Justícia, José Salvador Tàrrega; el director general de Participació i Acció Veinal de l’Ajuntament de Valéncia, Julio Aguado Codina; l’Honorable President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro; el President del Centre Instructiu Musical, Xavier Ginés i representants de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, associacions culturals i veïnals i entitats de Benimaclet i de Valéncia.
L’acte finalisà en la interpretació de l’Himne de Valéncia, seguida de la tradicional fotografia de conjunt dels premiats, autoritats i membres de l’organisació.
Els VI Jocs Florals de Benimaclet consoliden aixina la recuperació d’una tradició iniciada en 1931 i recuperada en els nostres dies per l’Associació Cultural Poble de Benimaclet, reafirmant la voluntat de mantindre viva la poesia, la lliteratura, la llengua valenciana i la memòria cultural del poble.
I enguany, més que mai, la història ha volgut fer un gest especialment simbòlic: la veu poètica d’Eduart Buil, que un dia hagué de partir a l’exili, torna a ressonar en Benimaclet a través de la seua neta Alexandrina, guardonada en la Flor Natural dels seus Jocs Florals.
