Arriba un atre 9 d’Octubre, un atre més, dirien alguns, pero no. És un día especial. El 9 d’Octubre és el Día del Poble Valencià en el que celebrém l’entrada del Rei en Jaume I i la constitucio del Regne Cristià de Valencia front a l’antiga Balansiya. Tambe es la festa dels enamorats valencians, en Sant Donis, patro dels enamorats valencians.
Pero hui tornem a la normalitat despuix dels durs anys de pandemia, ara toca atra vegada rememorar el passat, pero tambe toca pensar en el present i construïr un futur.
9 d’Octubre, i els politics pensant en maig del 2023
Este és l’ultim 9 d’Octubre abans de les proximes eleccions locals i autonomiques de maig del 2023. Queden 7 mesos per a tornar a les urnes, i els partits estàn més interessats en maig que en reflexionar al voltant del nostre día especial.
El 9 d’Octubre te que ser celebracio, pero tambe reflexio. Enguany es complixen 40 anys d’autogovern valencià, de l’Estatut dels valencians de 1.982. Una via d’acces per la porta de darrere, ni siguérem considerats com a nacionalitat historica, ni tampoco hem recuperat el nostre autogovern.
Tenim una reforma del nostre Estatut de 2006 derogada pel Tribunal Constitucional. no podem decidir al voltant dels nostres drets, i el govern de Madrit ha deixat a les parelles de fet sense drets. Tambe en un «limbo llegal» als més de 300.000 valencians que es casaren baix la separacio de bens que dictaminava d’ofici el Dret Valencià perdut.
Reflexionar del present
Hem de reflexionar del nostre present, en grans fracasos com el del Dret Civil valencià i el major de tots, l’infrafinançacio valenciana. Pero uns politics diràn que estos temes «prioritaris» van alvançant molt lentament. Mentre atres diràn que no servix per a res.
Als politics professionals pareix no preocupar estos problemes per als valencians, els seus abultats sous els tenen callats i les reivindicacions es fan en la boca chicoteta. Pero estem assistint a la polarizacio de la vida politica. Una fractura social que cada volta prima més les diferencies i es polarisa més cap als extrems.
¿I qué fem els valencians?
Podem vore cada dia la crisi de les institucions, en uns governants que preferixen seguir omplint la boljaca d’entitats catalanistes que fomenten l’autoodi dels valencians i l’independentisme, que acabar en els problemes reals de la vida. Retalls en educacio i Sanitat, en valencians que han mort esperant una sanitat publica que han desmantellat.
Pero tambe observém ad aquells que volen traure profit i de nou nos donen noves promeses calcades del passat, unes promeses que no es corresponen en lo que feren quan estaven en el govern. i menterstant, venen nous mesies que volen enderrocar tot lo que hui coneguem.
¿I qué fem els valencians?. Puix reflexionar i no deixar-mos emportar per falses promeses i hem d’eixir al carrer a demanar lo que és nostre. No volem ni mes ni manco que els atres territoris de l’Estat.
¿Dicotomia entre centralisme o catalanisme?
Els valencians, som ya majors d’edat i hui se nos presenta la dicotomia de triar entre catalanisme i independentisme o centralisme absolut. A vegades toto no és ni blanc ni negre, pero els nostres polítics, tant els del govern com els de l’oposicio, en una gran part, han demostrat no estar a l’altura.
Els nostres politics pareix no donen el nivell. Tenim dret a decidir el nostre futur, sí, pero que ni uns ni atres fiquen en la nostra boca les seues paraules. Hui més que mai, els valencians hem de dir PROU, serém lo que vullga’m ser i no lo que atres desigen per nosatres.
Este 9 d’Octubre pensa per tú mateixa i decidix el teu propi futur. Ya es hora de dir NO a pensar en votar en el nas tapat l’opcio «menco roïna». Els valencians estem a temps de lluitar pel nostre futur i exigir als politics que treballen pel be del Poble Valencià i no pel bé dels seus propis beneficis.
