Ya fa una semana de la cremà. Temps suficient per a fer reflexió a modo de resum de lo que foren estes falles 2020, ajornades al 2021.

Si, falles, res d’actes fallers, puix en el moment se plantaren en lo carrer ya representen a la festa en son màxim esplendor. Ben cert que foren atípiques per data i obligades restrinccions per les tristes circumsrancies pandemiques que encara patim (descentralisació de mascletaes, normatives sanitaries, toc de queda, ofrena a «porta tancada», us obligatori de tapaboques, etc), pero falles al fi i al cap.

No es intenció del que subscriu entrar a valorar la justicia dels premis concedits que faria necessari un atre articul mes extens. Pero vaja per davant resaltar el bon nivell de calitat de les categories superiors i també d’algunes falles de seccions baixes que sempre se preocupen a l’hora de plantar un digne cadafal independentment del presupost que li dediquen. No obstant, com tots els anys, les alegries i decepcions, anaren per barris.

Personalment a excepció feta de les mides gubernamentals i sanitaries, aixina con per l’estranya metereòlogia de l’època, foren unes falles normals, perqué no me fan falta ni verbenes, ni barres lliures per a disfrutar de la festa en tota la dimensió que se mereix. Fruixc visitant falles sense mirar categoría o secció. Enguany llimitat per lo excepcional, mes de 260 i això m’ha permet comprovar la realitat del comportament modèlic, exquisit i impecable del colectiu faller en el compliment de les obligacions asignades. Donant una lliçó de respecte i civisme dels que molts deurien de pendre nota. En maixqueretes con a obligat complement i una estricta obedència a les regles impostes. I es que el fallers estem vacunats en dosis de responsabilitat, prudència i trellat.

Atra cosa fon l’actitut dels botellonistes que en el seu moment negaren la celebració del festeig, precisament per la falta de «saraos bailongos» i alcohol a «tutti plé» que provoquen el «desmadre» generalisat. Curiosament els vingue molt be el retorn de les falles per aprofitar-se i donar conte del seu particular espectàcul, que no acaba d’entendre que esta festa sols necessita de lo imprescindible, plantar falles, per a portar-se a efecte. I els fallers tenim que autofelicitarnos per l’èxit de la celebració, ya que poques veus oficials s’han alçat per a reconeixer el gran quefer i esforç que ha donat tan excelents resultats. De lo contrari, temps els haver-ha faltat per a criticar.

Punt negre la violència patida per algunes comissions, per part de bandes cerrils i antisocials. Preocupant i a tindre en conte. Per últim, en falles tot se crema i en falles tot se critica, l’essència de les mateixes es eixe sarcasme, socarronería, sàtira, verdolanga, broferia, doble intenció, humor, ingeni, gràcia…en fi el nostre jocós carácter valencià que s’ha posat de manifest sense més problemes des de la seua existència. Qui no ho entenga, te un greu problema. Que se ho faça mirar.

Sols resta esperar sis mesos per a tornar a tindre falles, esperem que mes normalisades. Mentres tant, se conformarem en vore a diari ninots, que d’estos no falten en tot l»any.

FERRAN GIL