Dret Civil Valencià: Per justicia, per dignitat I pel futur

Possunt qui a posse videntur. Esta frase de Virgili descriu d’una forma sublim la motivació que es troba dins d´un mateixa, eixa que mana directament de la voluntat. L´autor de l´Eneida postula que aquells que aconseguixen els seus objectius ho fan perque des del principi han estat convençuts de la seua capacitat per triumfar.

En este sentit, molts grups socials han conseguit les seues ambicions per mig de profecies colectives autocumplides, invoncant la força com a colectivitat i posant sempre en valor les potencialitats dels seus individus. Els valencians, moltes vegades, oblidem la força que tenim en conjunt, i els nostres anhels i desijos acaben postergant-se ad aeternum.

No obstant, hi ha voltes que som capaços de superar mil obstàculs i conseguim tirar avant propòsits i intencions verdaderament ambicioses. Uns dels eixemples actuals d’eixe treball conjunt, fratern i agermanat no és atre que la petició de reforma constitucional de les Corts Valencianes en pro del Dret Civil Valencià. Una reforma tècnica que suprimixca el valor jurídic del Decret de Nova Planta que va abolir els nostres Furs, i que torne als valencians allò que per justícia se nos deu.

Encara que el nostre Estatut d’Autonomia (no oblidem, Llei Orgànica de l’Estat), atribuix als valencians la capacitat llegislativa en Dret Privat, tres sentències del Tribunal Constitucional declararen la mateixa inconstitucional, impossibilitant la pervivència de les normes valencianes d’unions de fet, custòdia compartida o el règim econòmic matrimonial, encara que per a molts valencians estes continuen tenint efectes jurídics.

Alguns polítics i juristes de fora del nostre territori (també atres de la pròpia terreta), han argumentat en contra de la recuperació del nostre dret tildant-ho d’anacrònic, i a la mateixa vegada acaben defenent que atres Comunitats Autònomes fruixen del seu pacíficament. Sel’s oblida que el Dret Civil Valencià és un Dret viu, ya que casi 300.000 valencianes i valencians queden subjectes a les seus disposicions. I encara que és una sifra significativa, ¿per qué no podem gojar la resta de valencians de les mateixes regulacions? ¿Per qué un matrimoni jove ha de pagar més de 100 euros per fer capitulacions matrimonials quan el nostre Dret respón a les nostres tradicions jurídiques?

El Dret Civil Valencià no supon l´habilitació de normes arcaiques i medievals, sino que esconstituïx en el marc jurídic de normes útils per als ciutadans, aportant un dret successori més adequat als moments actuals, possibilitant testaments mancomunats davant la petició conjunta dels cònjuges -rehabilitant l´històric testament de l´un per l´atre-; o per eixemple, l´eliminació del desfasat règim de llegítimes del Codic Civil en un moment que les famílies tenen pocs fills o situacions en les quals els fills no tenen vínculs afectius en els seus progenitors.

Tot i açò, el Dret CivilValencià ha de ser recuperat per una qüestió de justícia, per defendre el nostre autogovern i la nostra dignitat com a poble. Que resonen, i nos inspiren a ser fidels a nosatres mateixa, els versos de Constantí Llombart: “Temple ahon s’alça l’altar en qu’es veneren, / en l’incens dels recorts i tradicions, / sants vestigis, relíquies d´una pàtria / pel primer destroçada dels Borbons”.

Luis Sebastián és membre de l´Associació de JuristesValencians i Doctor en Filosofia Política.