Hui es conmemora, un any mes el Dia de la Llengua i Cultura Valencianes, un atre 3 de març. Esta fita anual passa desapercebuda normalment i en temps de pandemia encara mes sense actes que nos ho recorden.
Enguany es celebra el 40 aniversari ademes de les Normes d’El Puig, eixa normaiva gran desconeguda per la majoria de la poblacio. Serà el proxim 7 de març quan es celebre que la Real Academia De Cultura Valenciana complixca 40 anys de la seua adhesio ad esta normativa per a la Llengua Valenciana. Intentant recuperar l’esperit i la tradicio de l’acort ortografic de 1.914. Esta adhesio va tindre lloc en l’any 1.981 en el Monasteri d’El Puig de Santa Maria, per ad aixo es coneguda com «Les Normes d’El Puig».
La situacio actual de la Llengua Valenciana
Hem de nomenar a les coses pel seu nom: Llengua Valenciana, anar en vergonyeta o simplement ocultant les nostres intencions nomenant «la nostra llengua, la llengua dels valencians,…» denota simplement una realitat. No volem donar a la llengua valenciana el rang que te de llengua i ya estan uns atres per intentar furtar-mos lo nostre, i rebaixar-la a categoria de dialecte d’una atra llengua aliena.
Est articul d’opinio no vol incidir, que ho fare en un atre de la cantitat d’oportunitats que tenim per tal de gastar la normativa d’El Puig, en editorials, cursos i ajudes que les noves tecnologies nos aporten tal com traductors, cursos online,… Hui lo que yo vullc es convidar-vos a una reflexio. A pesar de ser conscient de que molts me criticaran per lo que dic. Per lo manco ho dic en el cap en alt i en un mig de comunicacio, no en una capelleta d’amics d’amagat com si siguera un proscrit delinqüent.
La definicio de valencianiste
Hui en dia fins al ranci catalanisme de Compromís s’autodenomina valencianiste, pero la realitat es que hem de separar la palla de l’arros. Que ne te molta bruticia la paraula actualment.
¿Que es ser valencianiste? Puix defendre lo teu, pero eixa situacio te unes conseqüencies personals i socials que venen aparellades i vos poden ajudar a definir que es ser o no valencianiste. Si agarrem este mig de comunicacio per eixemple, el cost que ha tingut declarar-se obertament valencianiste es el no nadar en l’abundancia. Les campanyes institucionals i la publicitat institucional es casi inexistent. Ya ho era en epoca de governs anteriros que tambe es declaraven valencianistes i mai actuaren com a tals. El cost es impressionant. Afegit al cost personal. Yo mateix en la meua persona he perdut amistats, m’han insultat per lo carrer, i sobretot lo que mes dol es el «foc amic» d’aquells que diuen defendre lo mateix que tu pero a l’hora de la veritat solament ataquen a la persona que pot destacar i ferlis ombra, evitant mirar-se a l’espill i intentar analisar les seues carencies. El llibre de Toni Fontelles, gran valencianiste i amic, ho diu tot i vos ho recomane. «L’autoodi dels valencians».
Separar la palla de l’arros…
No me val qui es diu valencianiste i te la seua uep de l’associacio plena de «xiquets, amb, aquest«,… i quan preguntes el perqué simplement te diu, es que me va subvencionar la Generalitat Valenciana…aixo en el meu argot es diu «venut». Tampoc me val el que es diu valencianiste i va a les manifestacions i concentracions i despuix en Les Corts Valencianes demana que la nostra Real Senyera es lleve perque a soles reconeixen la bandera d’Espanya. Aixo no es espanyolisme, es traicio. Per molt que despuix diguen defendre a Valencia, per negar neguen fins la infrafinançacio. «No volem que vinguen mes diners a la Comunitat Valenciana». Simplement esperen que desaparega la Comunitat Valenciana per a ser Espanya a soles, puix que ho diguen clar. Perque els valencians infrafinançats necessitem els diners per a educacio, servicis socials i el rescat real de les persones. No anem a esperar que atres nos furten lo nostre…una atra es dir que els nostres gestors estan balafiant els poc diners que nos apleguen…
Un bon amic valencianiste me va passar ahir l’entrevista de Jordi Evole a Aznar. La gran pregunta de «¿Per que en la nit electoral dien vostes Pujol, enano habla castellano i la semana següent estava pactant en Pujol?»…Recorden el pacte del Majestic a on varen vendre per una presidencia del Govern als valencians…identic de lo que despuix va fer Zapatero, Rajoy i ara Sanchez.
¿Realitat o seguim amagant lo cap?
Hui no estem molt millor, ni sabem separar la palla de l’arros ni tampoc tenim qui nos defenga, Som meninfots, es de veres. Perque yo no he vist a cap partit en representacio institucional en Les Corts Valencianes que presente un sol document redactat en Normes d’El Puig. Ad este periodiste li apleguen les notes de premsa en castella i en «normalisat» que es eixa llengua que entre el IEC i atres s’inventaren per a crear un «estandard». La que la normativisar eixe ingenier quimic d’origen cuba, Pompeu Fabra, en 1909. Perque este problema porta sigles sense solucionar.
Hui toca conmemorar i reflexionar, pero vore les nostres carencies a l’espill, enfontem-nos en l’espill i vejam la realitat. A partir d’ahi a soles tenim que tirar cap avant, es l’unic cami possible. Sense vergonyes ni miges tintes, perque com dia Constati Llombart «To s’ho mereix Valencia».
Escrit redactat en Llengua Valenciana en Normes d’El Puig
Traductor de Castella a Llengua Valenciana
Vicent M. Bellvís
Valencianiste
