Davant les recents declaracions de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, en les que ha manifestat que “tots nos tenim que vore inclosos quan se parla del català” i que la denominació valencià/català és “lo correcte”, Lo Rat Penat expressa la seua més ferma condena.
Estes paraules resulten profundament insultants per al poble valencià, puix suponen un menyspreu a la nostra llengua pròpia i un atentat contra la dignitat i l’autoestima de tots els valencians. El valencià no és una mera variant subordinada, sino una llengua històrica reconeguda pel nostre Estatut d’Autonomia i que forma part essencial de la nostra identitat colectiva.
És inadmissible que qui ostenta càrrecs de responsabilitat institucional i política en nom dels valencians se situe en una posició que degrada i nega la llengua valenciana. Per això, des de Lo Rat Penat exigim la dimissió immediata de Diana Morant com a ministra del Govern d’Espanya i com a líder del PSOE-PSPV, per haver demostrat en les seues paraules que no està en condicions de representar ni defendre als valencians.
Al mateix temps, denunciem el silenci còmpliç de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que calla davant d’estes declaracions i, en això, traïciona la seua obligació de velar pel reconeiximent i la defensa del nom i l’entitat del valencià.
-
La passivitat de la AVL front a este nou atac constituïx una greu irresponsabilitat, que atenta contra la seua pròpia Llei de creació, renunciant en el seu incomprensible silenci a la seua suposta raó de ser.
La llengua valenciana és una de les llengües constitucionals de l’Estat, i el seu nom deu vore’s correspost en la vehiculació, en tots els àmbits oficials, d’un model oral i escrit pròpiament valencià que reflectixca les seues característiques diferencials. Que un gallec i un portugués s’entenguen parlant cada u el seu idioma, no impedix que els idiomes gallec i portugués tinguen un reconeiximent separat i un model normatiu diferenciat, reflectint la distinta realitat històrica i llingüística dels dos pobles respectius. I el cas del valencià i el català deu tractar-se d’igual manera.
Per això, deu tornar-se a insistir en que la denominació “català/valencià”, ademés de no ser oficial i i d’anar frontalment en contra de l’Estatut d’Autonomia valencià, impedix la vehiculació de versions valencianes pròpies, com ya s’observa en diferents instàncies oficials de l’Estat, a on ya s’ha suprimit la versió valenciana que abans convivia en la castellana, la catalana, la gallega i la vasca.
Devem preguntar també obertament per qué eixe nom compost, antiestatuari i no oficial, sempre es pretén impondre a la llengua que parlem en Valéncia, pero mai s’aplica a la llengua que es parla en Catalunya, que sempre es nomena “llengua catalana” sense més. Ni el govern central ni manco una ministra tenen competències per a decidir cóm se nomenen les llengües de l’Estat; només els Estatuts d’Autonomia ho poden fer.
-
L’immensa majoria dels valencians ni nos sentim ni nos sentirem mai inclosos “quan se parla del català”.
El valencià mereix respecte, promoció i protecció com l’idioma diferenciat que és, sense ambigüitats ni subordinació. Des de Lo Rat Penat reafirmem el nostre compromís en la defensa de la llengua valenciana i denunciarem tots els atacs que esta patixca, vinguen d’a on vinguen.
