En 1700 va morir el rei Carles II d’Àustria, sense descendència, i la Corona espanyola, en prou polèmica, passa a mans de Felip de Borbó, net del rei de França Lluís XIV, que tenia al seu costat a Castella i a la majoria de la noblea.
1701, Felip V es proclama rei d’Espanya en l’acceptació general, ya que semblava mantindre el model polític ya existent, pero les actuacions posteriors crearan el descontent.
En Europa, les prerrogatives i l’aument del poder francés fan témer per l’equilibri de forces. En 1702, Àustria, Anglaterra i Holanda, entren en les possessions espanyoles d’Itàlia.
1703 s’afigen als aliats Portugal, Saboya i Prússia, es qüestiona la llegitimitat de Felip V i es dona soport a l’atre pretenent, l’archiduc Carles d’Àustria, que també tindrà l’acceptació popular de la majoria de poblacions de Catalunya i del Regne de Valéncia.
1704 comença l’enfrontament en la península i despuix d’un fracassat intent de prendre Barcelona, la flota angloholandesa desembarca i pren Gibraltar.
JOAN BATISTE BASSET I RAMOS
Va nàixer en Valéncia cap a 1654. S’enrola molt jove en els terços i marcha a Itàlia. Pronte s’unix a l’eixèrcit d’Àustria, aliat d’Espanya i passa a lluitar en Alemània i Hongria on realisarà una lluenta carrera i guanyarà l’alta graduació de coronel d’ingeniers i l’amistat de personages destacats com el príncip Jorge de Hessen.
Basset, en terres valencianes, encorajarà les demandes de la Segona Germania, derrotada en 1693, i devindrà defensor dels drets populars contra l’opressió de la noblea. Serà aixina, com guanyarà, per a la causa de l’archiduc, als llauradors empobrits, els maulets, els llauradors acomodats, les classes populars urbanes i, fins a fins i tot, a part del clero.
PROCLAMACIÓ DE L’ARCHIDUC: Basset en Dénia
En juliol de 1705 l’armada de l’archiduc partix de Lisboa per a ocupar Barcelona. Basset convenç a l’archiduc de que des de la Marina es pot estendre la causa. Serà la figura clau per a que l’archiduc tinga la colaboració de la població valenciana, defenent l’abolició del pago de tributs abusius als nobles per part dels llauradors.
La flota fondeja en Altea i Basset es queda per a organisar un cos de voluntaris en l’ajuda de colaboradors locals. En 1000 hòmens armats es dirigix a Dénia, la principal plaça forta de la zona. El 17 d’agost ancoren les naus de Basset en el port de Dénia i per terra rodeja la ciutat el cos de voluntaris. Els delegats de Basset presenten les seues demandes a la ciutat. Vista la situació, el procurador del marqués, Pascual de Perellós, escapa de nit i Felipe Antonio Gavilá, governador militar, entrega la ciutat i el castell a la causa austracista. El 18 d’agost de 1705 Basset proclama rei d’Espanya a l’archiduc Carles. Dénia és la primera ciutat important que accepta al rei Carles III i se situa, per tant, en contra de Felip de Borbó.
La reacció borbònica va ser immediata i Dénia baix la direcció de Basset va resistir el primer atac de l’eixèrcit botifler (borbònic), en setembre de 1705. En decembre, Basset que havia deixat a la seua mare en Dénia, marcha i ocupa Valéncia, anula els imposts i el poble l’aclama com al seu salvador.
Esta política «popular» desperta el recel dels austracistes i despuix dels combats en Alzira i Xàtiva, Basset és encarcerat.
LA BATALLA D’ALMANSA (25 d’abril de 1707)
Supondrà per al territori valencià l’enfrontament definitiu entre les tropes aliades de l’archiduc Carles d’Àustria i les de Felip V. La derrota austraciste va comportar la promulgació del Decret de Nova Planta.
1707-1708. LA GUERRA EN DÉNIA. Segon i tercer assalts
A finals de maig de 1707 només resistixen als borbònics Dénia, Alacant i Alcoy. Des de Dénia s’inicia la nova ofensiva. Basset, mentres organisa la defensa de la ciutat, pert a la seua mare, Esperanza Ramos, enterrada en l’iglésia del convent de les Agustines.
En juny de 1707, Dénia és de nou sitiada pel comandant francés D’Asfelt, que venia de destruir Xàtiva. Basset organisa la defensa i ordena derribar les cases del final del carrer Major, en el lloc que prendrà el nom de carrer de la Brecha.
La ciutat, en tres breches obertes en les muralles, va resistir els tres assalts D’Asfelt. Joan Batiste Basset partidari de la lluita discutix en el governador Rejón, que vol capitular; l’enfrontament acaba en Basset ferit i fet presoner.
En novembre de 1708, la ciutat sofrirà el tercer assalt. D’Asfelt, despuix de rendir Alcoy en giner, es dirigix a Dénia. El bombardeig és intensiu i l’escassa població que queda es refugia en el castell. El 17 de novembre la ciutat, destruïda i en els camps arrasats, es rendia als borbònics. Alacant, l’últim reducte, capitulava el 19 d’abril de 1709.
EL FINAL DE LA GUERRA
Entretant, la situació de la causa austraciste canviava radicalment. En l’any 1711, l’archiduc, per la mort del seu germà, és nomenat emperador d’Àustria. En 1713 firmarà la pau d’Utrecht en els borbons.
La Corona d’Espanya ya no li interessa, pero els seus partidaris no volen rendir-se i es radicalisen les postures.
- B. Basset apareix de nou lluitant al costat dels maulets valencians. Despuix d’un any d’ofensives, en setembre de 1714, Barcelona capitula.
EL DESENLLAÇ. Repressió i Nova Planta
La guerra enfrontarà dos conceptes d’Espanya: el model centraliste (borbònic) i el model federal (austraciste), pero en una gran diversitat de matisos polítics en els dos bandos. El Decret de Nova Planta valencià (29 de juny de 1707) abolia els Furs i privilegis, suprimia els organismes polítics forals valencians i incorporava el Regne de Valéncia a un estat unificat i centraliste, baix les lleis de Castella, i en una forta presència militar. ¿¿La llengua de l’administració serà ara el castellà, prohibint-se l’ensenyança del valencià??
El triumf borbònic va comportar la desaparició definitiva de la Corona d’Aragó (Valéncia, Aragó, Mallorca i el Comtat de Barcelona) en els Decrets de Nova Planta, en favor d’una Espanya falsament uniforme ya que el País Vasc i Navarra, proborbònics, si que varen conservar els seus Furs. Es modernisa l’estat, pero la repressió i falta d’enteniment i respecte a la diversitat, va alimentar un conflicte que 313 anys més tart encara continua.
Pedro Fuentes Caballero
