Ferran Gil – Honrar a Sant Josep
Hui 19 de març és el dia de Sant Josep. Per a molts el dia de la cremà que posa punt i final a les falles, per ad uns atres el dia del Pare i per als propis Joseps, Peps o Josefes i Pepes, el dia en el que se celebra la seua onomàstica.
Pero també és el Patró del Gremi de Fusters i del Gremi Artesà d»Artistes Fallers, lo que comporta ho siga, conseqūentment, de la festa de les falles. I a partir d’ahí naixen una bateria de preguntes ¿El món faller es conscient i té reconegut este fet?. ¿Les falles li realisen el tribut i homenage que se mereix?. ¿La seua figura és exhaltada com correspòn?. ¿És el gran oblidat de la festa?.
Difícil resposta i d’opinións variades tenint en conte els actes que se fan en el seu honor en una jornada normal (no el cas d’ara) com la de hui on Junta Central Fallera programa una visita al monument que s’erigix en el pont delmateix nom, en la que la Fallera Major de Valéncia i Cort li fan una ofrena floral, seguida de posterior missa en la seo de les Escoles Pies.
Des de fa uns anys i a instancies del secretari general d’aquell temps, Vicent Fayos, en les jornades d’ofrena esta present la seua image a portes de la Basílica, sense llevar-li cap de protagonisme a la Mare de Deu dels Desamparats. Fon una brillant iniciativa del directiu de JCF. Les comissions per la seua part se llimiten a una celebració llitúrgica en temples i parroquies de la seua demarcació. ¿Això és prou?.
Pero repassant la història, esta nos proporciona i certifica un detall al respecte que desconeix la majoria del colectiu faller. Des de l’any 1929 que se va editar el primer cartell oficial de falles va apareixer el lema «Festividad de San Jose», fins al 1942. Al segūent i durant 22 anys, o siga al 1964, canviaria l’epígraf per una inscripció en la que se llegia «Fallas de San Jose» (en aquells temps estaven en castellà).
Similar circumstància que se donava en les fogueres d’Alacant que és venien a coneixer per «Hogueras de San Juan». En avant desaparegue del pasquí oficial la referència al Patró de les falles. I me pregunte sino seria just reivindicar la figura del patriarca, retomant la costum d’afegir la denominació que acompanyava en aquelles litografies.
Crec no seria desgavellat reflexionar sobre el tema, per mes que para els regidors actuals de la festa, induits per una malantesa progressia, tot lo que fa olor a seglar o santoral, provoca absolut rebuig, sense atendre a tradicions. I és que la tan cacarejada memòria històrica se queda curta quan circula en direcció adversa als interessos polítics ideològics del poder que la eixecuta.
Pero especulacions a banda, hui lo que toca és felicitar al món faller en el seu dia gran, a tots els pares i per supost, als que celebren la seua onomàstica, com el cas de qui subscriu que se servix per a tancar, d’una antiga cita popular valenciana que diu en entonació de sonsonet:
«Cavallers yo soc Pepico
i en el dia del meu sant
m’ha gastat un duro i pico
¡convidant i convidant…!.
Ferran Gil – Honrar a Sant Josep
