Un dia de Pasqua un chiquet plorava perque el cacherulo no se l’empinava…

Hui Primer día de pasqua, festiu al Regne de Valencia, es dia de families, d’anar a la montanya i d’empinar a peu de plaja o en la claror entre els pins el cacherulo.

Es dia de mona i de llonganisa de pasqua, es dia de fruïr del mig ambient i de l0aire llire, perque pronte vindrà una atra borrasca. Es dia de chiquets en el camp o en la plaja, de fruïr l’ultim dia de vacacions per a molts valencians.

El cacherulo

Empinar el cacherulo, la cometa en castellà es intentar que vole al vent, de ilusions de chiquets junts als pares. Aço va de fruïr de familia i amics, de socialisar-nos de nou. Any de reencontre, any de tornar a juntar-mos junt als que més volem. Any de reviure.

Pero tambe es moment de reflexio i d’amor per lo nostre. Si volem seguir jogant, fruïnt dels nostres parages, del nostre mig ambient, hem de cuidar alla a on anem. No podem descuidar la bruticia per tot arreu. Costa molt poc arreplegar trastos i fem i portar-lo de tornada en nostre vehicul a la nostra casa per tirar-lo en el contenidor. No tornem a omplir de bruticia nostres parages, no contaminem el nostre mig ambient.

Pero tambe les autoritats han de previsdre esta acumulacio de persones i les seues conseqüencies. No poden estar les papereres i contenidors a rebosar. La falta de previsio d’un augment de la bruticia es inoperancia, es no saber trebalalr, ni previndre.

Es moment de tornar a retrobar-nos en la familia i els amics, es el moment de tornar a fruïr dels abraços i les caricies. Pero siga´m conscients dels nostres actes, fruïm en seguritat i cuidem del nostre Mig Ambient.

Esta vesparada, mona i cacherulo despuix del dinar en familia i amics. I a empinar el cacherulo…i la bruticia de nou cap a casa…