I tu de què eres?

Quique CastellóQuique Castelló, colaborador de Valencia News

València ve del llatí “Valentia”, que significa “força, vigor, valentia”. És un nom que ens ve al pèl a la nostra societat. València va fer front al bàndol sublevat fins al final de la Guerra Civil. Va arribar, fins i tot, a ser capital de la República perquè les tropes franquistes s’acostaven amb perill a Madrid. Durant la dictadura, a València va nàixer el Sindicato Democrático de Estudiantes Universitarios de Valencia (SDEUV), que va fer front i va acorralar al sindicat del règim (SEU). En l’any 2012, un grup d’estudiants de la ciutat de València va aconseguir mobilitzar a tot un poble contra les retallades ideològiques d’un govern, a més, corrupte. El govern, com sabeu, va respondre amb les porres. Va nàixer la #PrimaveraValenciana. El 24 de maig de 2015, s’encenia a la nostra ciutat i a la resta del territori, passant per La Generalitat Valenciana i Les Corts Valencianes, la flama del canvi. El nostre país renaixia de les cendres a les que ens van condemnar fa més de 300 anys. El dia 20 de desembre, la societat valenciana va fer possible que hui hi hagen 4 veus valencianes al Congreso que, a més, puguen decidir el nou govern -si és que es vol fer un govern progressista i de canvi- donant pes a les qüestions que afecten el nostre territori directament, com el finançament just. I, finalment, fa unes setmanes, Eugeni Alemany va encomanar a la societat valenciana fer TT mundial el #ComboiPaellaEmoji. I ho va(m) aconseguir. Llavors, València està en el mapa de la valentia, de l’alegria, del comboi, del progrés… València és la capital de la dignitat.

Tot i això, ser valencianista ha sigut sempre molt complicat. Massa. El camí està ple de pedres, grans i xicotetes. Com per exemple que t’amenacen per anar a la processó cívica del 9 d’octubre. O estar expost a la violència física. Fins i tot, a la mort. Hui en dia sembla que això s’ha anat suavitzant. Tal volta, perquè el valencianisme polític ha demostrat que és molt més que una bandera o altra. Això s’ha acabat a mesura que s’ha fet gran el valencianisme en les institucions. Ho estem demostrant dia rere dia. Hem deixat enrere el mer folklorisme. L’identitat segueix intacta. I no entenc els discursos essencialistes, apel·lant al purasangrisme valencià -i sinó eres un traïdor a la pàtria-. Perquè per a mi els traïdors a la pàtria són aquells que prenen les seues decisions fora del seu territori i Compromís -i el BLOC- prén les seues decisions en València, a la plaça de El Pilar -i en Sant Jacint, el Bloc-.

Ara venen congresos. Primer de JovesPV-Compromís i després del Bloc Nacionalista Valencià. I entre un projecte valencianista purasangrista i un que mire al futur amb l’objectiu de fer-nos sentir orgulloses de ser qui som, me quede amb el segon. Me quede amb Compromís. Me quede amb uns JovesPV que vulguen consolidar un projecte de consens, plural i valencianista. Me quede en un Bloc que vulga renàixer de les seues cendres i crèixer. Vull enfortir el valencianisme polític per enfortir Compromís. El camí és dur, però venim de lluny i anem més lluny encara. Ser valencianistes, en definitiva, és sinónim de ser superheroïnes. Vens?

Artículo de colaboración de Quique Castelló