El camp valencià, un sector econòmic irrenunciable

líder de SOML'agricultura valenciana, important per al PIB

El camp valencià, un sector econòmic irrenunciable. L´agricultura valenciana representava, a principi dels anys 80, el 6% del Producte Interior Brut Valencià. Hui en dia, el camp valencià equival al 2,3% de l´economia valenciana, lo que supon un poc mes de 2.000 millons d´euros.

El sector agricola valencià es eminentment critricola i exportador. En efecte, Valencia es líder en exportacions a nivell general, i en productes hortofruticoles en particular. L´agricultura i lexportacio tiren economicament tambe d´un atre sector molt important que es el transport per carretera.

En Valencia, gracies a una tradicio molt antiga, el nostre caracter individualiste i una´llegislacio feta en trellat, la distribucio de la terra i de la riquea ha segut prou equitativa. Tambe ha ajudat un bon clima mediterraneu, un espectacular sistema de rec de l´epoca dels romans, i un alta productivitat dels cultius. Tot combinat ha afavorit el minifundisme i que moltes families que treballaven els camps, tambe foren propietaries de la terra, cosa impensable en el model castellà, tot siga dit.

El camp, que es la base de qualsevol l´economia productiva, i que ha fet de Valencia una terra rica i prospera durant segles (Blasco Ibañez solia dir que el “llauraor” valencià era l´unic del mon que vestia de seda) es hui en dia un sector oblidat, amenaçat, i en declive.

Els problemes

Alguns dels problemes dels agricultors son la manca d´aigua, les importacions desordenades i no regulades des de mercats exteriors a l´Unio Europea de productes hortofruticoles, que fan competencia deslleal als productes valencians que si que s´han de sometre a tots els controls fitosanitaris i procediments de calitat o la posicio de força dels intermediaris que tiren per terra els preus de la collita, entre atres.

¿Per que passen estes coses?

El sistema d´ajudes i subvencions al camp son practicament inexistents en la nostra terra valenciana. Possiblement pel minifundiste. Imaginen…¿A qui li donaría un politic corrupte subvencions agricoles? ¿A decenes de mils d´agricultors chicotets valencians anonims o a unes quantes families de grans terratinents andaluços o castellans (els coneguts com “Señoritos”) que ademes son amics del partit?

El tema hidric tambe es de gran preocupacio. Per una banda el transvas Tajo-Segura es qüestionat pels politics de Castella La Mancha…Idem… ¿Per a qui treballen les cupules dels partits politics corruptes? Efectivament, per a uns quants terratinents castellans latifundistes que son « amics ». Per atra banda, el transvas de l´Ebre fon derogat en el seu tram a Valencia,  Murcia i Almeria, pero es mantingue per a la provincia de Barcelona. El preu de l´aigua de les desaladores d´Alacant es massa elevat per al camp, i unicament ho pot assumir el consum urbà i el turisme.

No deixa de tindre una gran part de culpa la politica historiques del Govern de Madrit de canviar quotes de peixca en Maroc per l´industria peixquera a canvi de l´entrada de productes citricoles de Maroc en Europa.

Ademes, el mon agrari i rural es troba desprotegit. Els robos en el camp son constants, i la policia i les lleis no acaben de ser utils per a protegir a l´agricultor, que ya es troba desesperat.

El futur del camp

Si un sector economic pot ser sostenible, ecologic, tradicional, just, i de futur, eixe es el sector agricola. En moments com l´actual d´incertidea economica, el camp hauria de ser mes respectat i valorat per tots.

No estem protegint lo suficient als llauradors valencians. En este cas, l´unio dels llauradors es fonamental, per a defendre junts els seus interessos davant delsproveedors, i a l´hora de vendre els seus productes als distribuidors.

Buscar activitats economiques secundaries al camp tambe es important. Fa uns mesos, des de Som Valencians apostaven per investigar en la generacio d´energia a partir de la corfa i els residus citrics. Esta mida, ademes de ser un income extra per als agricultors, es sostenible i respecta el mig ambient, ya que d´un residu i des de casa, es genera energia sense consum de carburants fossils i sense importar res.

Potenciar la distribucio i venta de la collita propia directament al consumidor, protegir el mercat europeu dels productes de menor calitat que venen de fora,  i cuidar “un poc” al llauraor, tambe en les zones de l´interior, per a que mantindre vives la tradicio, la vida en el mon rural, la naturalea i la valenciania. No es pot entendre la valenciania, sense entendre el camp valencià.