En vista dels últims acontenyiments en el Senat autorisant que als valencians se nos incloga en la terminologia de “països catalans”, adjuntem una série d’artículs de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, Llei Orgànica 5/1982, de 1 de juliol, a on es pot vore clarament que no es reconeix dita terminologia, ya en el preàmbul nos trobem lo següent:

PREÁMBULO:

«Asimismo, La Generalitat velará por la defensa de la identidad y los valores del Pueblo Valenciano y su patrimonio histórico. También se define la lengua valenciana como propia de la Comunitat Valenciana y el idioma valenciano, junto al castellano, los dos idiomas oficiales. Pretende también esta reforma el impulso y desarrollo del Derecho Civil Foral Valenciano aplicable, del conocimiento y uso de la lengua valenciana, de la cultura propia y singular de nuestro pueblo, de sus costumbres y tradiciones. Por eso el desarrollo legislativo de las competencias de La Generalitat, en plena armonía con la Constitución Española, procurará la recuperación de los contenidos de «Los Fueros del Reino de Valencia», abolidos por la promulgación del Decreto de 29 de junio de 1707″.

Els Furs de la Ciutat i Regne de de Valencia

Com a aclariment històric podem fer referència a que els Furs de Valéncia o Furs de la Ciutat i Regne de Valéncia són el conjunt de lleis que varen regir el Regne de Valéncia des de 1239. Quan Jaume I, el fundador del regne cristià, els va jurar i va promulgar en una reunió de les Corts del Regne de Valéncia en llatí i en el 1261 també els va jurar en romanç valencià ya que el poble no entenia en llatí i si en la llengua romançada valenciana que si parlaven. Fins a 1707, en que varen ser abolits pel Decret de Nova Planta, en el context de la Guerra de Successió.

Tingam en conte que Catalunya naix fa 500 anys i no 1000, com nos volen fer creure i no és fins a l’any 1521 quan l’antiga Marca Hispànica. O siga, el territori Carolingi al sur dels Pirineus passa a ser nomenada Catalunya. I fon el Rei Carles I en el citat 1521 quan va nomenar Virrei a l’arquebisbe de Tortosa, Don Pedro Folch de Cardona. Aixina que, fins ad este moment l’actual Catalunya no existia documentada.

En tot este periodo de temps, el català no existix com a llengua, ya que Catalunya no existia ni com a estat ni com a estructura política administrativa. Per lo que en estos Comtats tan sol existia un mosaic de dialectes del Provençal i no català.

Catalunya no apareix com a tal en el sigle XII ni XIII, sí el Regne de Valencia

Com es pot observar no existix document algun ni mapes dels anys 1200, 1210, 1235, 1258, 1300… que aparega documentada Catalunya. Estos mapes es troben en l’Archiu Nacional de París. De la mateixa manera, en els documents que firmen el Rei d’Aragó Jaume I i el Rei de França Lluís IX en l’any 1258 (document denominat Tractat de Corbeil) tampoc apareix per a res el nom de Catalunya, si no com a comtat de Barcelona ya que Catalunya no existia ni com a Estat, ni tampoc com a Nació.

Ni tan sols existia com a institució jurídic-administrativa ni política, ni tampoc geogràfica, tal i com queden demostrats en tots els documents històrics. Tan sol era un conjunt de comtats autònoms, baix sobirania francesa. Prova d’açò es té quan el propi Rei Lluís IX Rei de França, en el Tractat de Corbeil, en 1258, descriu textualment que ell és “Dominus de terres i persones dels Comtats de Barcelona, Urgell, Besalú, Conflent, Girona i els demés Comtats”. De la mateixa manera que no existix documentació alguna, ni llibre d’història d’estos anys de referència que descriguen l’existència de Catalunya. Si Catalunya no existia en estos anys, difícilment podien ser res en l’any 1238 en el Regne de Valéncia, que, si existia, ni en 1261 quan es varen jurar i varen promulgar els Furs de Valéncia (FURS) en romançada valenciana per Jaume I.

Vulneracio de quatre Estatuts d’Autonomia avalada pel Senat

La decisió per part de la Taula del Senat, el passat 3 de novembre de 2021 avalant acceptant denominacions de territoris i institucions com a “País Valencià” o “Països Catalans”, vulnera QUATRE (4) Estatuts d’Autonomia, distinguint; l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’Estatut d’Autonomia de Balears, i finalment l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i per lo tant, nos trobem davant una denominació INCONSTITUCIONAL, carent de rigor jurídic i científic, i per lo tant la Taula del Senat no pot modificar LLEIS ORGÀNIQUES, ni tampoc té el SENAT, (Cambra baixa) la potestat de modificar dit estatut, sino les Corts Valencianes i per això, el restant de comunitats autònomes, a través de les seues tramitació orgàniques.

Carent de tota llògica, entre les funcions del Senat es troba (entre atres) la d’INTEGRACIÓ TERRITORIAL, sent competència d’este, l’apreciació de la necessitat de dictar lleis d’harmonisació de les disposicions normatives de les Comunitats Autònomes. No obstant, lo anterior, i llunt de la realitat, la Taula del Senat, incomplix la Carta Magna, la CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.

Per tal motiu, des de la Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia, exigim modifiquen i s’ajusten a dret referent a l’utilisació del terme “països catalans” fent valdre la llegalitat vigent.