Ahir, en una entrevista publicada en el periòdic Levante-emv, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, afirmà que “lo que està passant en el valencià seria impensable que passara en una atra llengua”. I és cert que lo que ocorre en el valencià és impensable, pero no en el sentit que ella pretén transmetre.
Senyora presidenta, lo que sí és impensable és que una institució estatutària que nos costa a tots els valencians millons i millons d’euros tinga com a missió negar l’identitat de la nostra llengua i afirmar que els valencians no parlem valencià, sino català. Eixa situació, efectivament, no es dona en cap atra llengua d’Europa: cap institució pública creada i mantenguda per un poble s’atrevix a negar la personalitat de la llengua d’eixe mateix poble.
També és impensable que, despuix de tantíssims diners malgastats en la AVL, l’us social del valencià disminuïxca any darrere d’any. I això ocorre, precisament, per l’imposició d’una normativa aliena a la tradició llingüística valenciana, una normativa que mai ha naixcut de manera natural entre els parlants, sino que ha segut imposta des de les esferes polítiques de Barcelona i Madrit.
Pero lo més impensable, sense dubte, és que despuix del fracàs evident de la AVL —incapaç de frenar la pèrdua d’us del valencià, incapaç de generar un consens real i respectuós en les formes pròpies de la nostra llengua— esta institució continue existint. I més encara quan des de 1915 existix l’entitat que més ha treballat per la normativisació del valencià: la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Els seus acadèmics, a diferència dels de la AVL, no cobren ni un euro per la seua llabor, no estan elegits per quotes polítiques i han defés sempre la llengua valenciana des de l’imparcialitat i la fidelitat a la tradició genuïna del nostre poble.
Per això, senyora presidenta, lo que és realment impensable no és la situació que vosté descriu, sino que, despuix de dos décades de fracassos i de millons malgastats, se seguixca mantenint viva una institució la funció principal de la qual ha segut dividir als valencians respecte de la seua llengua en lloc d’unir-los entorn ad ella.
