La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fidel als seus principis fundacionals, manifesta l’absoluta repulsa a la forma i al contingut de les Proves d’Accés a l’Universitat en la matèria denominada «Valencià-Llengua II» de la convocatoria 2025. Un fet que no és nou en el procés de denigració de la llengua valenciana pel sistema educatiu, pero sí una agressió frontal i en alguns aspectes sense precedents a la dignitat històrica del valencià i de la societat valenciana.
Perque el problema no és solament el llenguage insidiosament estranger a Valéncia que allí s’utilisa; o l’ortopèdica cosmovisió catalana que se’ns endorsa a les braves com si fora la nostra. Es també que els responsables de l’Universitat (que deuria velar pel pogrés del coneiximent científic i prou), venuts a la paranoia del pancatalanisme que els manté en el poder, han pres per rehens als alumnes valencians reduint-los colectivament a cobayes d’un laboratori de reeducació mental a la catalana.
Igual que les pijors dictadures de l’història.
Clar que tot açò no haguera segut possible sense els 25 anys de corrosió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, simulant que «tolera» quatre formes casolanes, ha liquidat de cap a peus el valencià com a llengua independent i fa passar en bloc com a «valencià» el català sancer de l’Institut d’Estudis Catalans: gramática i vocabulari. Una estafa perfecta.
Que els 24.000 estudiants valencians que se presenten a les PAU hagen de tragar en els ‘soc maca’, ‘aquesta tarda’, ‘pateixo’, ‘digui’, ‘mani’, ‘camini’ de la mediocre Rudureda
Que se’ls humilie fent-los identificar com a seus ‘diguis’ i ‘vinguis’ barcelonins que espantarien al mateix Ausiàs March; o que se’ls faça triar entre «assaig català» i «poesia catalana» perque, segons pareix, els valencians mai hem tingut ni llengua ni literatura ni Corelles ni Martorells ni Trobes en lahors de la Verge Maria, ni mai hem segut valencians sino vers catalans des de la Prehistòria, no és un problema científic. Que també. És un problema psquiàtric. I, ademés, polític i penal.
El Govern Valencià, i en particular els responsables de la Conselleria’Educació, han de donar explicacions immediates d’un atropell com este, exigir dimissions i depurar responsabilitats. Pero s’haurà de convéncer de que una societat que renega públicament de les seues constants vitals està abocada a desaparéixer del mapa de l’història.
