Despusahir aparegué en el mig de comunicació Valencia Plaza una notícia firmada pel periodiste Pablo Plaza en el títul “Un año sin avances para el polémico cambio de topónimo a ‘Valencia/Valéncia”, en el que es descrivia lo poc que s’ha alvançat en este últim any en els tràmits que ha realisat l’Ajuntament de Valéncia per a que el nom oficial de la ciutat del Túria substituïxca l’actual denominació en català “València” per una denominació bilingüe, “Valéncia” en valencià, en accent tancat, i “Valencia” en castellà.
En esta notícia s’arreplegaven unes declaracions de l’edil de Compromís Pere Fuset en les quals sostenia que esta modificació del topònim era “una mida antivalencianista i una pèrdua de temps”, i rebujava el canvi justificant-se en que “és absolutament innecessari i sectari”.
Lo Rat Penat llamenta estes declaracions tan desencertades. Que la denominació oficial de Valéncia passe a ser escrita tal com la pronunciem els valencians, i no seguint la fonètica catalana com ocorre ara, és provablement una de les mides més valencianistes que un governant puga prendre.
Per a nosatres lo que sí és una acció verdaderament antivalenciana és mantindre la forma en accent obert “València”, ya que, com s’ha demostrat en diversos informes llingüístics de variada tendència, en el parlar vernàcul de totes les comarques valencianes, sense excepció, se pronuncia “Valéncia” en ‘e’ tancada.
Nos remetem, per eixemple, a les conclusions de l’informe tècnic de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana emés en 2016 sobre esta qüestió, en el que queda ben clar que:
“Totes les autoritats llingüístiques de diferents tendències reconeixen que el topònim Valéncia es pronuncia en e tancada, com ho fan la AVL i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. És inexplicable que si existix este consens a l’hora de reconéixer la seua fonètica, alguns pretenguen adoptar una ortografia que reflectix la pronunciació catalana del topònim, subjugant la fonètica valenciana a l’ortografia catalana”.
L’informe remarca ademés que “Tot el territori valencià ha pronunciat històricament la vocal tònica e del topònim tancada a pesar de que l’oficialitat dels últims anys ha descuidat l’assunt i, en alguns casos, ha assumit la fonètica catalana que la fa oberta. S’ha de reparar est important erro i restablir la correspondència entre la realitat llingüística del topònim i el seu reconeiximent oficial.
Esta qüestió està completament assumida en el restant de poblacions valencianes que oficialment s’han adaptat a la fonètica valenciana. Per eixemple, en els casos de les poblacions de Dénia, Vallés, Petrés o Bétera seria impensable adoptar les formes Dènia, Vallès, Petrès, Bètera. Per tant, en este sentit, no hi ha fonamentació llingüística ni política per a la defensa de la forma “València”, en e oberta”.
Pel contrari, trobem més pròximes a la verdadera definició de “sectarisme” algunes actuacions que el senyor Fuset realisà durant la seua etapa de president de Junta Central Fallera; com intentar censurar uns poemes de la poeta Ampar Cabrera i Sanfélix, dedicats a les Falleres Majors de Valéncia, pel simple fet d’estar escrits en llengua valenciana segons la normativa de la RACV.
Uns actes “antivalencianistes” refrendats i aumentats pels seus companyers de files en la Conselleria d’Educació o la Diputació de Valéncia, Vicent Marzà i Xavier Rius, que, mentres tingueren responsabilitats de govern, retiraren implacablement ajudes i reconeiximent a qualsevol associació cultural, entitat o escritor que usara la llengua valenciana.
Josep Vicent Navarro, president de Lo Rat Penat, davant estes declaracions ha contestat:
“Quan els polítics catalanistes utilisen l’adjectiu valencià o el calificatiu de valencianiste, solament estan emmaixquerant la seua retortillada estratègia pancatalanista, puix saben el rebuig que per als valencians significa l’utilisació de l’adjectiu català o catalaniste, i per això usen valencià o valencianiste quan volen significar català o catalaniste, que és com se sent i lo únic que defén Fuset i el Botànic.
El senyor Fuset deu ser conscient de que les seues polítiques catalanistes els varen dur a perdre el govern.
Els valencians majoritàriament apostem per programes dels partits polítics que varen prometre als ciutadans revertir les seues accions allineades en el pancatalanisme, girant-li l’esquena al Botànic i el seu colaboracionisme pancatalaniste. Ells varen canviar grotescament el nom de la nostra ciutat, i ara els valencianistes exigim recuperar el seu nom en llengua valenciana i eliminar el topònim que va impondre el Tripartit catalaniste del Botànic. Valéncia es Valéncia i això és valencianisme”.
